L'illa del tresor
Cada cop que descobreixo un plec nou del mapa d'aquesta ciutat sé del cert que només en conec la punta de l'iceberg —el primer estrat—, i intueixo vagament que el que s'hi amaga a sota és molt més vast que el que els meus ulls i el meu temps poden abraçar.
Williamsburg està patint una transformació. Com al Lower East Side, els primers gratacels han començat a desnaturalitzar una silueta urbana de proporcions humanes. Per molt llaminer que sigui el sòl edificable a Nova York, no es pot jugar a ser Midtown o el Financial District si no l'ets. El vell Williamsburg industrial, el Williamsburg dels immigrants, i el més recent, ple de joves hipsters, potser acabaran perdent del tot el seu caràcter —per sempre més.
M'han vingut al cap varies coses al llegir aquest post:
ResponElimina1-Aquest impagable enllaç: http://www.hipsterhandbook.com/
2-Dins la meva curta estada a NY vaig sortir de nit poques vegades (només degut al cansanci turístic acumulat durant el dia), i l'únic dia que ens vàrem córrer una "farra" fou a Williamsburg. Realment un barri amb encant. Vàrem sopar en un restaurant molt freak que no recordo el nom, el buscaré, però recordo que odies sopar en una sala annexa on feien frojecccions molt "indies" y que quan anaves al WC una veu en Off et recitava un text teatral.
3-Y finalment em ve al cap una reflexió que a vegades em faig a mi mateix; jo tb em trobo pensant que les noves maneres de fer estan acabant, no nomes a NY, amb el caràcter d'una zona en concret... però la meva autocrítica em porta a pensar si potser no estem caient en deduccions massa "conservadores" (en el sentit més positiu que pot tenir el terme). Vull dir, que de segur que fa 50 anys algú pensava el mateix de llocs que ara han esdevingut diferents, que han canviat, però que nosaltres, al ser de generacions posteriors, seguim trobant interessants per altres raons.
Segur que el novayorkès dels inicis se sentia horroritzat veien com creixien com bolets certs edificis que ara ens semblen encantadors, com ens ho sembla el caràcter que ha esdevingut determinat barri amb el canvi...
Miq,
ResponEliminasi Nova York no canvia és que el món s'atura..i d'acord amb el que diu l'Uri al final...és la nostra visió la que fa lleig depèn quin canvi...el conservadorisme que no podem evitar perquè ens fa remoure conceptes...això portat a l'extrem pot ser terrible però hi hem de pensar...per cert...és un hortet el que es veu a dins dels vidres?...
salut
Jo parlava més aviat de gratacels de més de trenta plantes amb apartaments de luxe amb preus que poden rondar de mitjana els sis milions de dòlars. Pura especulació immobiliària sense gràcia arquitectònica.
ResponEliminaVaja, que entre el poblet mariner que era Benidorm al passat i la muralla deshumanitzada que coneixem a l'actualitat, em quedo amb el primer.
--
Pel que fa al color verd de la foto, és una bastida i a sota hi ha les males herbes que creixen on poden.
;-)
Si, si, totalment d'acord, jo expressava precisament que parteixo d'aquest amanera de pensar, com la teva, però després sempre m'invaeix el dubte, per allò de que l'autocrítica és sempre bona, però no sempre et porta a conclusions certes.
ResponEliminaMira, sobre el que dius, l'Agustín fernandez Mallo, bon escriptor, feia aquest article,
http://www.elpais.com/pam/
articulo-pam.html?xref=20070930
elpepspag_7&type=Tes
i un artista de la zona, li dia això:
"Cuando yo llegué, hace ahora 11 años, alquilé un pequeño apartamento justo encima de la parada de metro de Bedford. La mayoría de las casas estaban abandonadas, no había comercio real y de vez en cuando oías algún disparo fruto de ajustes de cuentas, trapicheos de droga. Después, como pasara diez años atrás en el Soho, comenzaron a llegar los artistas. La gente del barrio se puso contenta, ya que eso era signo de que había posibilidades de poner algunas tiendas de comestibles y de ropa. Las bandas organizadas se fueron retirando, el Ayuntamiento se percató y comenzó a poner más servicios, y ahora es un barrio idílico aunque no sin problemas, ya que la siguiente fase es que entren las inmobiliarias a hacer negocio y suban los precios de los pisos. De hecho, ya está ocurriendo. Los artistas tenemos esa función social: limpiamos los barrios, somos los auténticos detergentes urbanos".
què interessant aquesta imatge dels artistes com a netejadors dels barris...
ResponEliminaSí que és interessant; un bon retrat de la transformació del barri.
ResponEliminaI a mi em passa una mica el mateix que tu, aquesta autocrítica mentre de fons sona "Times They Are-A Changin'" del Dylan.
Algú millor que DYlan per il.lustrar sonorament aquest concepte-"DYLema"?
ResponElimina;)
Estic amb tu, una cosa és com ciutat viva estigui en continuu moviment, una altra cosa és el perill de la decadència de la monstruositat. Fins i tot l'imperi de la totxana pot morir d'èxit de tant construir.
ResponEliminauri,
ResponEliminatotalment d'acord!
xavi,
que l'imperi de la totxana mori ja i ens deixi viure tranquils i sota un sostre que no sigui (de preu) astronòmic.
Això, de moment, està complicat
ResponElimina