Divuit whiskys
222 West 23rd Street
I've had 18 straight whiskies, I think this is a record —exclamà el poeta gal·lès Dylan Thomas, entrant per la porta de l'Hotel Chelsea instants després d'haver defallit a la White Horse Tavern del Village. Dies més tard, morí al St. Vincent's Hospital.
Allen Ginsberg i Gregory Corso hi feien les seves tertúlies literari-filosòfiques. Arthur C. Clarke hi va escriure 2001: A Space Odyssey. Andy Warhol hi va rodar Chelsea Girls. I Sid Vicious dels Sex Pistols —pressumptament— hi va matar a punyalades la seva xicota, Nancy Spungen. Entre els seus inquilins més notables s'hi poden comptar els escriptors Mark Twain, William S. Burroughs, Arthur Miller, Gore Vidal, Tennessee Williams, Jack Kerouac i Thomas Wolfe; els filòsofs Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre; el físic Robert Oppenheimer; els directors de cinema Stanley Kubrick, Miloš Forman i Dennis Hopper; els músics Édith Piaf, Patti Smith, John Cale, Joni Mitchell, Bob Dylan, Janis Joplin i Jimi Hendrix; els artistes Frida Kahlo, Diego Rivera i Jasper Johns; i els fotògrafs Henri Cartier-Bresson i Robert Mapplethorpe.
Fa un parell de setmanes, el mític establiment hoteler de Chelsea va canviar de mans. Dirigit des de 1946 per la família Bard i, en concret, fins fa pocs dies per Stanley Bard, de setanta-dos anys —que n'era director des de 1955, any en què va rellevar al seu pare en el càrrec—, ha passat ha estar regit per Marlene Krauss, executiva en cap de KBL Healthcare Ventures, i David Elder —descendent d'un dels altres propietaris inicials—, sota la direcció de l'empresa d'hotels BD Hotels NY. Els nous gestors pretenen renovar-lo per dins i desfer-se d'aquest aire decadent que ha actuat d'imant per a tota mena d'artistes que hi cercaven aixopluc.
L'edifici va ser construït el 1883 com a immoble d'apartaments, gestionat de forma cooperativa, i la seva imponent façana de maó vermell i les dotze plantes d'alçada van coronar Chelsea i Nova York fins al 1902; any en què va ser superat per un altre "gratacels", situat també al carrer vint-i-tres: el Flatiron. La cooperativa que gestionava l'edifici va acabar fent fallida —motivada en part per la deslocalització del Theatre District del cèntric vint-i-tres cap a l'encara més neuràlgic Broadway—, i se'l va vendre. I el 1905 va obrir com a Hotel Chelsea.
Potser, els futurs inquilins d'un Chelsea renovat veuran esparverats com el fantasma del poeta, tot i els liftings de l'establiment, continua entrant una mica pitof per la porta de l'hotel. I és que divuit whiskys són molts whiskys.
Ryan Adams té tb el blues decadent "Hotel Chelsea Nights".
ResponEliminaSense oblidar, Leonard Cohen de "I remeber you well in th Chelsea Hotel", la cançó on rememora el seu flirt amb Janis joplin que normalment " preferred handsome men", però que amb LC va fer una exepció.
ResponEliminaA mi també m'ha vingut al cap Chelsea Hotel de Leonard Cohen.
ResponElimina"I remember you well in the Chelsea Hotel
you were famous, your heart was a legend. "
El que no sabia era que l'hotel en qüestió hi albergava tantes històries mitòmanes.
Apuntat a la llibreta està, per quan arribin els meus peus a NY :)
...i Dylan hi va escriure la cançó Sad Eyed Lady of the Lowlands
ResponElimina...i Rufus Wainwright, tot l'album Poses, quan hi va estar allotjat, l'estiu de 1999.
Jo també t'anava a renyar per oblidar el gran Cohen!!
ResponEliminaTé gràcia, jo no vaig entende fins la setmana passada (veient la peli I'm your man) la frase dedicada a la Joplin: "(...) giving me head on the unmade bed..."
Òstres!
ResponEliminaAra me n'adono de què va passar! El tenia entre els escriptors i volia fer-ne un retalla i enganxa i posar-lo entre els músics, i el pobre Cohen va acabar desapareixent com per art de màgia...
P Q NY NO PROTEGEIX LA SEVA ESSÈNCIA???
ResponEliminaPer cert, la cançó de Cohen està dedicada a Nico, la qual, segons conten les males llengües, li va fer una memorable mamada a una de les habitacions.
Quan se sap això la lletra canvia de sentit.
:)
A mi també m'ha vingut al cap la cançó d'en Cohen, m'encanta, és amb Famous blue raincoat la meva preferida d'ell.
ResponEliminaAixò que explica en Jaqme, no era en Jim Morrison en comptes d'en Cohen?
Chelsea Hotel #2 de Leonard Cohen, del disc New Skin for the Old Ceremony (1974) fa referència, com ell mateix explicava quan la interpretava en concert, a una nit de sexe amb Janis Joplin a l'Hotel Chelsea. Anys més tard, en una entrevista per a la BBC, Cohen va explicar que el fet de ventilar el nom de Joplin va ser an indiscretion for which I'm very sorry, and if there is some way of apologizing to the ghost, I want to apologize now, for having committed that indiscretion.
ResponElimina