diumenge, 11 de febrer de 2007

Sushi bar solitude

Late Nite

Say goodbye to Madame George
Dry your eyes for Madame George

Van Morrison


Surto del cau a les cinc. M'aturo al caixer que hi ha a la cantonada de la tercera i del carrer seixanta-quatre. Vaig cap al subway del seixanta-tres, però no fa fred. Clavats al zero. I decideixo baixar caminant fins a la boca del sis que hi ha al carrer cinquanta-nou. La tarda sempre és animada en aquest tram de Lexington Avenue: tots els comerços oberts, parades ambulants a les voreres, molta gent al carrer. Arribo de seguida a l'estació, bado i m'equivoco de sentit. Baixo a la següent estació. Ara feia molt de temps que no tirava uptown si el que volia era baixar a downtown. El vagó va molt ple a aquestes hores. Deixo el tren a Astor, pujo les escales i contemplo el cub mentre un cop de vent glaçat em fa tocar de peus a terra. Tu no hi ets. Enfilo cap a Broadway i un pic més avall trenco pel carrer quatre a mà esquerra. Arribo a Other Music quan falten deu minuts perquè tanquin. Escanejo les lleixes plenes de discos cercant impactes visuals, alguna novetat. M'enduc Lon Gisland de Beirut, Some Loud Thunder de Clap Your Hands Say Yeah, el darrer dels The Autumn Defense i una samarreta de propina: talla petita. Surto al carrer acotant el cap per sota de la porta metàl·lica. Cinc minuts més tard, sóc assegut al cafè de Washington Square amb un got de hot chocolate i un tros de banana loaf. Un hora més tard, acabo (finalment) el llibre de Michael Cunningham, pàgina tres-centes quaranta-tres. I cantussejo Madame George amb la darrera paraula.

2 comentaris:

  1. Quin és el titol del llibre del Cunni?

    ResponSuprimeix
  2. A home at the end of the world.

    M'ha agradat. És una història que passa molt suau tot i el dramatisme.

    ResponSuprimeix