dimecres 12 de març de 2008

Un any

Barcelona & Modernity

L'altre dia ho pensava. El primer aniversari ens ha passat desapercebut a tots plegats, ¿fins i tot a qui va estar-hi implicat en cos i ànima? El tràfec del dia a dia ens passa factura i fa que no tinguem ni un sol moment per a parar-nos a pensar que ja ha passat tot un any sencer. Va ser un dimecres de començaments de març, d'un març molt més marçot que el d'enguany. Recordo com em vaig disfressar per a l'ocasió, com em moria de fred —el vent maleït de Nova York que et gela la carcanada i et glaça l'esperit— i com, a la primera de canvi, vaig demanar un taxi per a atansar-me al museu.
L'art català entrava per la porta gran del Met. Barcelona & Modernity, per molts anys.

+ Fa un any a La Llumenera: Barcelona & Modernity.
+ Tots els apunts d'un insider a guillemdefak/blog.

Des de Nova York a les 9:27 PM

Etiqueta:

Share/Save/Bookmark

5 comentaris:

  1. Gràcies al CERA, el PP ha guanyat un nou diputat. Ja se que el vot és secret però, que collons passa amb la gent que es fora?
    ResponElimina
  2. Gràcies als electors de la circumscripció de Barcelona, els CERumens de l'estranger hem hagut de triar entre un Manel Silva (democratacristià i integrant de la plataforma ultracatòlica e-cristians), i un Antonio Gallego (membre del nucli dur del PP).
    De tot cor, us agraïm la papereta —o paperot— que ens heu deixat.
    ;-)
    ResponElimina
  3. Últimament veig moltes estampes de Nova York gràcies a la sèrie "Sexo en NY". No l'havia vista mai, però gràcies al DVD m'hi estic enganxant. Tu Miq, quin tipus d'home neoyorquí ets?
    ResponElimina
  4. El teu apunt d'avui m'ha recordat la meva estada a Nova York de l'any passat, i naturalment la visita de l'exposició del Met. Moltes peces a Barcelona s'havien pogut veure juntes la "Paris-Barcelona" que és va muntar al Museu Picasso l'any 2002. Era fantàstic que aquelles obres estiguessin en el Met. Em va saber una mica greu que no hi hagués cap peça d'Àngel Planells, perquè al mateix Nova York n'hi han algunes de fabuloses. Em queixaré al Guillem Defak ;-) Bé no puc queixar-me perquè els mèrits són superiors al meu petit dol per l'Àngel Planells.
    ResponElimina
  5. Has vist que em reenganxo a la lectura (i escriptura) de blogs justament amb aquest post? Casualitat i agradable sorpresa...

    Gràcies per l'apunt, i per recordar-me que estem d'aniversari!

    Jaume: Un dia explicaré la petita història que hi ha darrera del fet que alguns noms no es quedessin fora del muntatge del MET moooolt a darrer moment... ;-)
    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)