dimecres, 7 de març del 2007

Barcelona and Modernity

Barcelona and Modernity (1)

Sense el ressò del dring i el brill de l'or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura

Joan Salvat Papasseit

Fred hivernal del bo fins a l'escalinata del Metropolitan, fred d'aquell que tomba i que et fa agafar un taxi de porta a porta. Amb el vestit de gala embotit sota l'escafandre, la invitació a la mà i l'emoció d'anticipar carrer rere carrer de l'Upper East Side, de casa al museu, les imatges que veuràs a cadascuna de les sales que comformen The Tisch Galleries, al segon pis d'aquest magatzem de l'art de la cinquena avinguda. Com qui assaboreix una pel·lícula ja vista de la qual en recordes totes les escenes, anticipo El Tàndem, El Garrot i el Casas retratista, les gitanes de Nonell, les recreacions del Moulin de la Galette de Rusiñol, Casas i Picasso. I altre cop Picasso, ara però el de la Barcelona de Els Quatre Gats i dels bordells del carrer d'Avinyó. I el traç d'Opisso. I la resta dels modernistes: Jujol, Domènech i Montaner i el seu Palau, Puig i Cadafalch, i Gaudí, personificat en una reixa de l'entrada de la Casa Vicens. El xoc és brutal, en contrast amb la realitat que veig passar a través de la finestra del taxi; una realitat urbana molt diferent de la de la Barcelona del tombant de segle, però, en definitiva, una realitat urbana. Duc un compte enrere molt particular, resto els minuts que falten per a dos quarts de set i vaig sumant carrers: seixanta-nou, setanta, setanta-ú... Més imatges: el Miró dels paisatges de Montroig del Camp, la meravella de l'obra d'Anglada Camarasa, la joieria de Masriera, setanta-tres, setanta-quatre, setanta-cinc, les línies de Josep Lluís Sert i el seu GATCPAC, el surrealisme de Dalí, setanta-vuit, setanta-nou, vuitanta, les formes de l'escultura de Josep Llimona, la ceràmica d'Antoni Serra, els mosaïcs de Gaspar Homar, vuitanta-ú, vuitanta-dos, vuitanta-tres. Pago, baixo del taxi. La clatellada del vent gèlid que baixa per la cinquena és descomunal. Pujo les escales de tres en tres. Entro al museu d'una revolada. La calefacció al punt just presagia una càlida rebuda a Barcelona and Modernity, l'exposició gestada al Cleveland Museum of Art i que, a partir d'aquesta setmana i fins al 3 de juny, es pot veure al Metropolitan Museum of Art.

Un cop dins el museu, deixaré d'anticipar i tornaré a veure amb els meus propis ulls totes aquestes imatges tan familiars que aquí, a l'exili, tenen una força especial. És l'ocasió perfecta per al retrobament dels emigrants i per a la presa de contacte dels locals amb la comitiva catalana desplaçada per a l'ocasió, autoritats i premsa inclosa. El trajecte és dens entre la multitud dels cinc-cents, però les mirades se'n van cap als colors, les formes, els traços, els matisos, les llums, el moviment, les textures. Nova York, amb aquesta mostra, fa justícia a tota una generació de catalans amb mentalitat universal que van crear llenguatges artístics únics i que són els grans oblidats, els genis desconeguts, de l'art modern de finals del dinou i començaments del vint. Picasso, Dalí, Miró i Gaudí en són el reclam. Gairebé l'excusa. Nonell, Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Domènech i Montaner i molts d'altres seran la sorpresa, la descoberta. La peça clau d'aquesta exposició.

Per l'amic que ha treballat perquè Barcelona and Modernity sigui el que avui ha començat a ser: un èxit rotund. La meva felicitació més sincera.

Barcelona and Modernity (2)

A l'espera de la crítica del New York Times d'aquest divendres, us deixo el que n'ha dit la premsa de casa:

AVUI: Art català a Manhattan
Vilaweb: L'art català s'exposa al Metropolitan de Nova York
Telenotícies: Tresserras i Hereu inauguren l'exposició "Barcelona & Modernity" al Metropolitan de NY
El Periódico: El Metropolitan exhibeix el poder de Catalunya en el modernisme
La Vanguardia: La exposición 'Barcelona y Modernity: Gaudí to Dalí' desembarca en Nueva York
El País: Arte catalán en Nueva York

I la blocosfera de l'exili a Nova York també bull:

guillemdefak/bloc: Premsa & Modernity, Aguantem la respiració
Enquadrant Nova York: Contracrònica
Vivir en NY: Vivir en NY… entre el arte de la Barcelona moderna

11 comentaris:

  1. Molt bon post amic Miq! M'ha agradat molt ;) Felicitats

    I al Guillem, si noi si... estic molt content x ell tb!

    ResponElimina
  2. No sé si estic out o desorientat. El guapo és, potser, un tal beautifuldoor?
    El que sí que és guapa és la crònica avançada, mirant per la finestra del taxi. I la confirmació in situ. Si fossim sobirans, hauríem siguit força més coneguts.

    ResponElimina
  3. Miquel, jo vaig seguir per la ràdio la informació sobre la innaguració.
    Quina emoció ser-hi!
    Com dius el millor són les descobertes innesperades de tants i tants.
    Esperem més notícies
    I tu amb molt de fred i aquí, caloreta casi d'estiu.

    ResponElimina
  4. Ha de ser magnífic ser-hi...

    Per cert, cap referència a Catalunya a l'exposició?

    ResponElimina
  5. Totes les referències...Evidentment! Aquesta és una exposició rigurosa, feta amb criteri acadèmic! Un deu, en tots els sentits.

    ResponElimina
  6. nO se ,no t rias ,ni enfades pero al leer este post m imagine una especie de "cenicienta" inmigrant^^
    es q es 1 emocionante post!Eres MUY buen escritor ^^¿NO TENDRAS ALGUN CUENTO para ilustrar?xDD

    petons,q m voy al trabajo(al carrer del call XDD)

    ResponElimina
  7. molt be el teu post, pero dona una mica de "tomate" als teus lectors/seguidors i explica'ns de que anaven totes aquestes converses amb el Portabella, l'alcalde, la Mayol, el Massague, etc... que jo et vaig veure tota la nit fent servir les teves generoses habilitats socials amb tothom....

    ResponElimina
  8. Preciosa crònica

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots. Sempre reconforta saber que n'hi ha que passegen sota el paraigua de La Llumenera. I una exposició com aquesta mereix força més cròniques. Hi tornarem al Met uns quants cops, amb més calma que ahir i l'assaborirem com Déu mana. Pel que fa al tomate que algú demana...me'l reservo per a les converses dels brunch dels diumenges: els draps bruts es renten a casa o, si més no aquí a NY, a la bugaderia de la cantonada.

    ResponElimina
  10. Un 10!!!
    Tu reseña sobre BARCLONA & MODERNITY la mejor de todas. Muy clara y con toda tu imaginación.
    Muchas felicidades y espero que sigas con mas comentarios sobre esta histórica exposición.
    Lástima los medios en general que se han limitado a transcribir el folio que les debió facilitar el propio Museo. No han sabido ser creativos como tú.

    ResponElimina
  11. "Els draps brut es renten a casa o, si més no, a la bugaderia de la cantonada"
    D'això se'n diu 'fer i desfer una metàfora'.El bloc, doncs, va pujant de nivell literari, i em recorda aquells versos de Vinyoli al poema "Damunt la sorra", de 'Cercles':

    Però l'amor no basta.
    Fem per manera de pujar l'escala
    que inventarem, graó rera graó,
    fins a tocar el zenit del nostre somni;
    davallarem després i comprarem pastissos
    i vi de marca, sec.
    Gaudim sense metàfores.

    ("tomates" al marge).

    ResponElimina