dimarts, 6 de març de 2007

Palahniuk

Skyline from QNS (blue)

Will I catch the moon
Like a bird in a cage?

Wilco

Llegia a Palahniuk i la seva reflexió sobre la soledat del fet d'escriure. Al contrari de la bullícia de la redacció d'un diari, on el periodista corre per tenir enllestida la crònica tot just abans del tancament. L'escriptor –de ficció com Palahniuk– s'endinsa tot sol to another lovely story world. Únicament quan l'obra és publicada, abandonarà la solitud de la ficció que ha creat i entrarà en contacte amb la multitud de la realitat que l'envolta i de la qual els lectors en formen part. Avui assistirem juntament amb cinc-centes persones més a l'opening de l'exposició Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí, al Metropolitan Museum of Art i brindarem cinc-cents cops pels que no surten a la foto. Més tard, correrem cap a la soledat del teclat de l'ordinador i en farem crònica, tal com raja; encara amb el renou de la nit i la cinquena avinguda al cap, i el fred gèlid de Nova York a la punta dels dits. I barrejarem realitat i (freak)ció. Si ens dóna la gana.

7 comentaris:

  1. espero la crònica des del MET...

    laura coll

    ResponSuprimeix
  2. esterem ben atents, el cava serà català?

    ResponSuprimeix
  3. El cava no ho sé. De bon començament, el menú era mexicà i ens vam fer un bon fart de riure. Però, finalment, per indicació d'en Guillem (Si no voleu fer el ridícul...), l'han canviat. Ja veurem de quin peu calça...

    ResponSuprimeix
  4. Brindeu pel surrealisme català amb un pa fermat al cap!
    Llàstima que Duchamp no fos blaugrana.

    ResponSuprimeix
  5. Volia dir quatribarrat o dadaista.
    Vet aquí quin lapsus.

    ResponSuprimeix
  6. Uep... jo crec que el periodista de diari tambe se sent sol. De fet, la condicio hyumana esta feta x estar sol <(

    ResponSuprimeix