diumenge, 14 d’octubre de 2007

Pigmalió

Artists and Fleas

U

Som animals de costums, i això, traduït a una visita de diumenge a Williamsburg, vol dir necessàriament un peregrinatge per tot de llocs comuns. Comencem per l'espina dorsal del barri —Bedford Avenue—, autèntic "carrer gran" on es concentra tota mena de comerços pel consum dels habituals de la zona, aquest tipus d'individu que a Nova York rep el nom de hipster i que a Barcelona en diríem modernet, modernis o moderniqui; botigues de roba i complements, mobles i decoració, restaurants, bars i cafès. En cap de setmana, les voreres s'omplen d'infinitat de parades on es ven l'imaginable, però també l'inimaginable: fotos antigues, llibres de segona mà, roba (de segona, tercera i quarta mà), artesania, objectes d'interès dubtós —entre els quals bustos de guix de Nefertiti, Albert Einstein o el Gizmo dels Gremlins. En cap de setmana o, pel fet, qualsevol altre dia de l'any, els hipsters i els no tan hipsters —tots animals de costums— ens movem dins d'un petit radi d'acció que té com a epicentre Bedford, ni que sigui perquè és aquí, a la cantonada de l'avinguda amb el carrer vuit nord, on hi ha l'estació de l'L train que connecta el barri amb la metròpoli Manhattan. Animals de costums: dinar, sopar, brunch, en algun dels restaurants del carrer sis nord o, a tot estirar, cinc nord; visita de rigor al Brooklyn Industries per a emprovar-s'hi roba cada cop més estrafolària i cara, cafè per a endur-se'n del New York Muffins: etapa prèvia a anar a estirar-se a l'herba de l'state park, a la riba del riu de l'est. Ah, i me n'oblidava, parada i fonda al mercadillo Artists & Fleas (que obre únicament als caps de setmana).

Dos

I és a l'Artists & Fleas on, avui diumenge me n'ha passada una que no m'esperava, que m'ha deixat de pasta de moniato. A l'entrada del mercadillo, a mà esquerra, hi ha la parada d'un noi que es dedica a estampar samarretes amb gràcia. Són T-shirts de cotó, polos i altres peces de roba amb micròfons, cintes de casset i imatgeria pop diversa. Me n'he enduta una amb uns auriculars ben vuitanters, d'aquests que ara tornen, i quan he demanat a l'artista que quant valia, m'ha preguntat si era d'Espanya. Li he contestat que sí i ell va i em diu que m'ha reconegut l'accent català (!!!). I aquí és on m'ha deixat esmaperdut. Fins ara no m'havia passat mai que en parlar anglès algú m'ubiqués al mapa lingüístic amb aquesta exactitud. Generalment es passen d'uns quants centenars de quilòmetres. Mentre pagava, m'ha demanat que d'on. De Barcelona. I acabada de pronunciar la paraula màgica, han vingut els clàssics ohs, el cognom d'un reusenc universal i l'observació que l'artista té un amic que viu i treballa (com a professor d'anglès) al cap i casal i que algun dia haurà d'anar a fer-li una visita. La samarreta ja és dins la bossa i jo m'imagino al noi fent l'agost a Barcelona entre modernets que li prenen de les mans les estampades. En aquest punt de la història, he sortit al carrer i, mentre fixava la mirada a terra, he pensat que el nostre professor Henry Higgins —Martí Jordana, en la versió de Joan Oliver— m'havia vist les sabates que duia, aquestes mallorquines de nom Barcelona, i al molt murri li han donat la clau del seu diagnòstic fonètic. Sigui com sigui, em trec el barret.


Tres

A l'Ear Wax, altra parada obligada d'un animal de costums com jo, m'he firat música de segona mà amb veus femenines: Not going anywhere de Keren Ann, Been Here and Gone de Thalia Zedek, Everything Is Possible! recopilació d'Os Mutantes (Rita Lee) i The Covers Record de Cat Power. Completen els nous de trinca de divendres: Hey Eugene! de Pink Martini (China Forbes), Céu de Céu, i White Chalk de PJ Harvey.

5 comentaris:

  1. Un bust de guix de Guizmo és un objecte amb un interès desmesurat fora de tot dubte...

    ResponSuprimeix
  2. ...si?

    no ho sé pas.

    La parada tota sencera era una horterada, però després veus en Guizmo col·locat decorant qualsevol racó del loft o de l'estudi d'un d'aquests modernets... i a sobre té gràcia!

    ;-)

    ResponSuprimeix
  3. Jo en sé d'un altre que també és molt bo reconeixent accents de l'Anoia, la Segarra i el barri de Gràcia!!!!

    Ja trobo a faltar NYC i els seus boroughs tot i que HK no està gens malament!

    Ens veiem aviat
    Petons

    ResponSuprimeix
  4. Ha!
    Que punyetera! Ja distingiu entre cantonès i mandarí, miss jet lag?

    ResponSuprimeix
  5. Impossible de distingir!!!! Mira que jo sóc de formació lingüística, però ni així.... Això sí, és molt i molt divertit aprendre mandarí!!! :)))) Quan torni m'hauré de passejar per Chinatow per anar mantenint el meu nivell survival.
    Petons

    ResponSuprimeix