Ni un raig de sol, uo-o-ó
La ciutat de línies verticals, Nova York, metròpoli per antonomàsia; illa d'estructures que desafien les proporcions humanes de qui les va crear. Nova York, on cada cantonada ens recorda que l'època daurada dels gratacels no forma part del passat.
Arreu de la ciutat, diversos projectes aixequen gratacels en zones fins ara verges d'aquest tipus d'estructures; com el Blue de l'arquitecte Bernard Tschumi a Norfolk Street al Lower East Side, la torre Edge de Williamsburg o els edificis de primera línia de riu a Long Island City.
Prop de casa s'alça l'esquelet d'una altra estructura vertical —l'enèsima de l'Upper East— que ja depassa les vint plantes. Vint pisos que tapen un bon tros de cel i que, ara fa tot just un parell de setmanes, van fer que aixequés la vista per descobrir qui era que em robava els primers raigs de sol del dia.
Així és Nova Iork. Quilòmetres de vivendes damunt teu. És una altra dimensió, però ben humana.
ResponEliminaNYC es una illa als EUA.
ResponEliminaFisicament pero tambe mentalment.
Mentres a la resta del pais la gent s'escampa pels suburbs buscant cases mes grans, jardins mes grans i mes espais, a NYC la gent segueix el model europeu de quant mes atapeit millor.
personalmente despres de 6 anys visquent als suburbs cada cop veig mes lluny la gran ciutat.
entre l'urbanita i el suburban, les diferencies son molt grans... pero no sabria dir quien es el millor model.
Estic d'acord que Manhattan la gent hi viu prou atapeida i hi ha una enorme acumulacio d'edificis alts, pero a Manhattan hi viu menys del 20% de la poblacio de la ciutat de Nova York. La resta (6 milions!) hi viu als als altres barris (Brooklyn, Bronx, Queens i SI), principalments als suburbs, a cases amb jardi i barris residencials que poc tenen a veure amb la imatge topica que la gent te de NYC.
ResponEliminaM'ha costat, però he pillat el títol... jajajajajaja
ResponEliminajijijijijiji (riure finet)
Només és que t'imagino... jeje
Petons!