dijous, 26 de novembre de 2009

Thanksgiving i els pelegrins


The First Thanksgiving at Plymouth (1914), de Jennie A. Brownscombe

Avui és Thanksgiving, el dia d'acció de gràcies als Estats Units, que se celebra, com cada any, el quart dijous del mes de novembre. Tradicionalment, Thanksgiving era una festa de la collita, en la qual es donava gràcies pels fruits que la terra havia proveït abans dels rigors de l'hivern. El folklore americà explica que el primer dia d'acció de gràcies es va celebrar el 1621, en un assentament de colons anglesos, els anomenats pilgrims (pelegrins), a Plymouth, Massachusetts. Els pelegrins formaven part d'una congregació protestant, que havia arribat a Nova Anglaterra fugint de la persecució religiosa, a bord del vaixell Mayflower, a finals de 1620. Del centenar de colons que viatjaven al vaixell, només la meitat van sobreviure al primer hivern. A l'octubre de 1621, els 52 supervivents van celebrar el primer dia d'acció de gràcies amb Massasoit, líder Wampanoag, i un centenar de nadius Pokanoket. La celebració va durar tres dies i va incloure un banquet, en el qual van menjar ànec, gall dindi, i peix (que van ser proporcionats pels colons) i cinc cèrvols, caçats pels nadius. La història dels pelegrins ens ha arribat a través del relat d'alguns dels protagonistes, a Of Plymouth Plantation, el diari de William Bradford escrit entre 1620 i 1647, i Mourt's Relation (1622) d'Edward Winslow; ambdós, governadors de la colònia.

L'acció de gràcies (de germanor) entre nadius i pelegrins és el que s'explica a les escoles. Aquest és el conte endolcit per a la canalla; però el relat original està farcit de guerra, de pactes (segellats amb la icònica pipa de la pau) i d'intrigues polítiques; de malaltia (els dos brots de verola gentilesa dels anglesos que va fer estralls entre els Wampanoag abans de l'arribada dels pelegrins de Plymouth), fam i mort.


The First Thanksgiving, de Jean Leon Gerome Ferris (1863–1930)

4 comentaris:

  1. Nova imatge, i com sempre un post força interessant :)

    ResponSuprimeix
  2. Un apunt apropiadament sagnant (tan sagnant com un gall dindi).

    I, si no t'ho ha dit ningú, avui parla de tu (bé) mossegalapoma.cat.

    ResponSuprimeix
  3. Què bo que estava l'indiot que ens hem cruspit avui!

    Allau, gràcies per la referència. Encara no l'havia vist, tot i que sóc un lector assidu del mossegalapoma i Macquer empedreït.

    ResponSuprimeix
  4. Oh, m'ha encantat aquest post històric! Ara ja et tinc al bloglines i així no em despisto...

    ResponSuprimeix