Ani Difranco

Dissabte a la nit. Ple absolut al Beacon Theatre de Broadway i carrer setanta-quatre. Les nou del vespre. Sold out. Ani Difranco, surt a l'escenari ben embarassada, amb un dels seus grans somriures i una mirada lluminosa. La noia virtuosa –righteous babe– un cop més a la seva ciutat. L'amor i l'odi amb Nova York.


Acompanyada únicament de contrabaix, xil·lòfon i percussions petites. Un escenari minimalista de llençols blancs, en la immensitat faraònica del Beacon. Llums de colors. Violeta. Feminisme. Dues hores d'energia, dues hores de música, de simpatia, d'empatia, de tot menys apatia. Dues hores de cançons, dues hores de poesia, de lluita, d'anècdotes sobre l'embaràs.


Dues hores de proximitat. Dues hores d'energia, amb la panxota, saltant, ballant, cantant. Dues hores d'Ani Difranco en estat pur. Dues hores, simplement, d'un dels millors concerts que li he vist mai a la de Buffalo.
Buildings and bridges
are made to bend in the wind...