dijous, 16 de novembre de 2006

Poeta

Em mira

No deixa de mirar-me.
Potser mai
no han deixat de fer-ho
els seus ulls
de boires altes a la nineta
i vents antics.
Mira, i jo l'escolto.
Des de darrere
la cortina d'estrips
afinada per feines i ferides.
Filagarses i crespons,
els crisantems que s'esgrunen.
No em queda seguretat
però conservo
la renovada afirmació
d'un sentiment que s'allarga
ja fora del meu abast,
de la meva esperança.
El vidre es trenca
però no el perfum,
i l'esquerdill fereix
un punt de sang.


Jordi Sarsanedas (1924-2006)
In memoriam

1 comentari:

  1. És real i preciós.
    Un poema.
    Avui he obert de nou "Uf, va dir ell" del contista monzó i m'ha sorprès la frase que obre el llibre:
    "Et mirava de fit a fit.
    No has sabut mai si t'havia besat
    o si només t'havia somrigut"
    Jordi Sarsanedas.
    Una casualitat, un dia com avui.

    annie.

    ResponSuprimeix