Nova Orleans (i II)

Repasso les fotos a la llibreria, les destrio, els dono la volta i no retoco res més perquè és massa tard (en tots sentits). Com a molt en modifico la mida per a fer-les píxeladament més menudes i encabir-les amb més facilitat entre els bits de La Llumenera. Les agrupo en categories absurdes i decideixo què penjar.

Nova Orleans queda lluny. Un cop retornats a la civilització. Una civilització que té regust de brunch dissabte al migdia al Bronx . O de sopar per a tocatardans a Brooklyn a la nit. D'escapada de diumenge al matí al Guggenheim amb els amics. De descobertes a cada cantonada. Nova York. Una illa de civilització en un oceà de pobles clonificats que fan bona la frase d'Italo Calvino que "Amèrica no existeix".

Cases disperses. Quilòmetres de highway. Motels de carretera. Un Mall a cada cantonada, drive thru inclòs. Pobles i més pobles, fotocòpia l'un de l'altre: idèntics en la seva manca d'identitat.