diumenge, 18 de febrer del 2007

Amb Marc Chagall a la cuina

Chagall in the kitchen

Aquest post s'hauria de titular Te deix, amor, la mar com a penyora, per allò que versa sobre la presentació de la traducció a l'anglès del llibre Dins el darrer blau de Carme Riera. In the Last Blue ha estat traduït per Jonathan Dunne i publicat per The Overlook Press, Woodstock & New York. L'editorial de Peter Mayer –que va ser al capdavant d'Avon i de Penguin(1)– va ser fundada al 1971 i és una editora independent especialitzada a publicar llibres que han passat per alt als grans grups editorials. Books that have been overlooked. Divendres al vespre, ens vam citar a la casa particular de Mayer al carrer Thompson de SoHo, entre Prince i Spring. L'amfitrió no hi era present, de viatge a Jerusalem per a l'International Book Fair, però va cedir casa seva per a l'ocasió; una brownstone tríplex amb habitacions a peu de carrer i lounge & kitchen al soterrani. Una profusió de menges i una bodega sense fons van animar la vetllada i la conversa, i van servir per emmarcar, a l'entorn d'un llibre i d'una escriptora, aquesta hospitalitat tan novaiorquesa.

El post s'hauria de titular Te deix, amor, la mar com a penyora, però la vetllada va deixar imatges molt llamineres: com un Chagall al costat de l'escurada.


____
1. Conversa amb Defak, tot conduint per Second Avenue.

5 comentaris:

  1. ja veig que la teva fal·lera per la tipografia urbana ha envaït la capçalera lluminària

    ResponElimina
  2. Chagall en format rústic, lluny del gegantisme dels de l'òpera.

    ResponElimina
  3. Jo flipo molt amb els saraos en els que et fots. No se si funcionen per Mac però aquí http://www.creamundo.com/index.php?lang=es trobaràs 9800 fonts gratuites.

    ResponElimina
  4. jtv:
    La meva fal·lera per la tipografia urbana envaeix i continuarà envaint La Llumenera: per alguna cosa sóc fill i net de qui sóc. Qui perd els orígens, perd la identitat.

    sílvie:
    Els de l'òpera metropolitana són magnífics (també per on són), però trobar-me cara a cara amb un Chagall, a la cuina, va ser emocionant. N'hi havia un altre, al pis de dalt.

    hagfish:
    Flipa, flipa. No deixen de ser saraus d'anar per casa.

    ResponElimina
  5. em conformo amb una tetera similar a la de ceràmica però em deleixo pel chagall, ohh sí. bona notícia la traducció, i l'hospitalitat editora.

    ResponElimina