dilluns, 26 de febrer del 2007

The Highline

Shit-Kicker

Amb el nom de The Highline es coneix un tram de més de dos quilòmetres de la West Side Line, la línia fèrria de mercaderies que voreja la part oest de la ciutat, paral·lela al riu Hudson. Aquest tram va ser construït a començaments dels anys trenta, i és en desús des de mil nou-cents vuitanta. El recorregut de la Highline va del carrer trenta-quatre fins a Gansevoort Street al West Village, i creua el barri de Chelsea de punta a punta. Des que va ser abandonada, les males herbes l'han convertida en un oasi urbà elevat; una mena de jardins penjants del segle vint-i-ú. L'associació Friends of the Highline promou la reconversió d'aquest tram de via morta en un corredor verd per a la ciutat. A l'extrem sud, Dia Art Foundation preveia obrir-hi un museu d'art americà contemporani però, finalment, s'han fet enrere i són els responsables del Whitney Museum of American Art, qui estan pensant d'obrir-hi una sucursal downtown. La Highline ha estat emprada amb finalitats artístiques en altres ocasions, com publicava La Llumenera ara fa tot just un any.


La Llumenera de Nova York, a nou de març de dos mil sis.

Una de les coses més freqüents que et pot passar en aquesta ciutat mentre vas pel carrer és fotre la gamba en un bassal d'aigua bruta, pudent, pestilent. N'hi ha tants, que les possibilitats d'encertar-la són altes, molt altes. Tan altes, que la cosa s'ha convertit en icona de la gran metròpoli. Aquests dies al barri de Chelsea, la gent de Creative Time ha instal·lat als carrers divuit i vint-i-tres prop de la desena avinguda, quatre grans plafons de sis metres de longitud de l'artista hiperrealista i fotògrafa Marilyn Minter. A la instal·lació Billboards, Minter hi ha plasmat el moment en què uns peus femenins sobre unes estilitzades sabates de taló impacten amb un bassal ple de fang. Un dels plafons és el que veieu a la fotografia. Els altres dos representen els instants anterior i posterior de l'impacte, i el darrer –el del carrer divuit– torna a ser el moment de l'impacte en un pla sagital en què es veuen, en segon terme, els dits perfectament pedicurats i, en primer terme, les gotes que componen l'esquitx del bassal. Els plafons seran al carrer fins a finals de mes. Obres de l'artista de Louisiana, que viu a Nova York, poden ser contemplades a la Biennal 2006 del Whitney Museum of American Art, fins al vint-i-vuit de maig.

4 comentaris:

  1. ara m'he n'he adonat d'una cosa... pensava k es deia llumera.. i no... llumenera. Ho hauré d'arreglar a l'apartat de links!

    ResponElimina
  2. També pots posar miquel's blog o miq's blog, per unificar amb la resta d'enllaços que tens ;-)

    ResponElimina
  3. Hola Xavi,

    M'agrada molt la foto de les sabates i el fang. No coneixia aquesta Marilyn Minter.

    El teu blog també el trobo interessant. Me l'apunto a la llista.

    Salutacions des de Salt (Girona).

    ResponElimina
  4. Doncs realment és una foto bona, provocativa i intrigant!

    El teu post m'ajuda a copsar millor la foto, Marilyn Minter i NY!

    Salut des de Tarragona!!!!!

    ResponElimina