dimecres, 21 de febrer de 2007

Left side or right side?

Cab de drap

She sends me blue valentines
All the way from Philadelphia
To mark the anniversary
Of someone that I used to be
Tom Waits

Sortia de casa i vaig espetegar amb un taxi que creuava el carrer en aquell precís moment. Com sempre, feia tard. No m'ho vaig pensar ni dos cops i li vaig cridar l'alto. Vaig pujar-hi d'una revolada sense fixar-me en qui conduïa el vehicle i, un cop a dins, vaig adonar-me que no estàvem sols. Que, a banda del cab driver i jo, hi havia una dona asseguda al seient del costat del conductor. Em va agafar per sorpresa i, potser per això, vaig trigar a reaccionar i ja era massa tard: vaig optar per donar-los l'adreça: Twenty seventh Street & Second Avenue. És a dir, des de casa en línia recta per la segona avinguda en direcció downtown; avall, que fa baixada. El meu accent encara no és genuí de Brooklyn, però fa mesos que no em demanen de repetir les coses. Aquella nit vaig dir l'adreça cinc o sis cops en l'interval d'un minut. I tant el cab driver com l'acompanyant em van fer l'eco: Twenty seven & Second? Twenty seven & Second, Twenty seven & Second? Twenty seven & Second... Mentrestant, jo m'havia fixat que ella duia un faristol d'aquests amb una pinça i el plec de papers on els taxistes hi apunten els trajectes que van fent i els ingressos de la jornada. A l'instant, l'escena se'm va representar sencera: acabaven d'arribar a ciutat des d'un poble remot de l'Àfrica occidental i, ja fos perquè l'home no sabia de lletra o per la seva manca d'orientació, la dona l'acompanyava i li feia d'escrivà. Un cop clara l'adreça, vaig recolzar-me al respatller del seient i em vaig relaxar. No dúiem ni dos carrers, que vam continuar l'interrogatori: Left side or right side? Aquesta és una pregunta clàssica que et fan els taxistes de la ciutat quan ets a punt d'arribar a destí. Mai me l'havien feta quaranta carrers d'avançada. Descol·locat, li vaig dir que right side i, tot seguit, va agafar el carril de més a la dreta i no el va abandonar en tot el trajecte. Quaranta carrers pel carril de la dreta, a batzegades i a dos per hora. No sé perquè, però em va venir al cap Night on Earth de Jim Jarmusch.

1 comentari:

  1. Gran pel·lícula Night on earth i gran banda sonora de l'home amb veu de Bourbon. No he estat mai a NYC però suposo que pel sol fet de veure la peli tots els taxis han de fer almenys una mica d'olor a ella.

    ResponSuprimeix