Rothkefeller

Un dels meus il·lustres veïns és un ancià venerable de noranta-un anys, amb un cognom de sonoritats monetàries. És, ni més ni menys, que David Rockefeller, l'actual patriarca d'una de les famílies més influents de la ciutat. Quan m'hi refereixo com a veí, no vull dir que el banquer i filantropista visqui a la modesta brownstone centenària sense ascensor on visc; és, simplement, una qüestió de proximitat. I això darrer, a Manhattan, és ben fàcil.

Al barri hi ha de tot, i una de les institucions que més hi destaquen –a banda de la universitat que duu el nom de l'avi de Mr. David– és la casa de subhastes Sotheby's, que té el seu quarter general d'Amèrica, a dos carrers de casa, a York Avenue.

El quinze de maig, Sotheby's celebrarà una subhasta d'art contemporani, a la qual l'ancià Rockefeller hi ha tramès el quadre que, des de fa quaranta-set anys, presideix en solitari la seva oficina del Rockefeller Center: White Center (Yellow, Pink and Lavender on Rose), de 1950, obra de Mark Rothko. Rockefeller espera desfer-se'n pel mòdic preu de quaranta milions de dòlars, cosa que duplicaria la suma rècord que fins ara s'havia pagat per un quadre de l'expressionista abstracte.


La peça fou adquirida per menys de deu mil dòlars el 1960 a Eliza Bliss Parkinson, neboda d'una de les tres fundadores (The Ladies) del MoMA, tot seguint els savis consells de Dorothy C. Miller; la primera conservadora que fou contractada pel museu el 1934. Potser perquè la jugada li havia sortir rodona i pels lligams estrets de la família Rockefeller amb el museu d'art modern, abans de subhastar el quadre, David Rockefeller va oferir-lo com a donació al MoMA. La resposta de John Elderfield, conservador en cap de pintura i escultura, fou, "We don’t need it. We already have five Rothkos from the 1950s". Rockefeller ha contribuït en nombroses ocasions als fons del museu amb obres de Cézanne, Gauguin, Matisse i Picasso i, al 2005, va fer-hi una aportació de cent milions de dòlars. Darrerament quan sento les xifres que mou el mercat de l'art, poso la ment en blanc. Un blanc que s'assembla, perillosament, al del quadre d'una obra de Yasmina Reza.