dimarts, 17 d’abril del 2007

Ben & Jack

Plaiting hair on the F Train

In high tide or in low tide,
I'll be by your side

Marley

La força d'aquesta ciutat, i l'amor que li professo sense condicions, rau en milers de petites escenes quotidianes com la de la foto; lluny dels neons, de les grans avingudes i dels edificis que esgarrapen el cel. Potser perquè en som molts, més de vuit milions els que l'habitem —i tants d'altres que l'eviten o simplement hi venen a treballar—, som força motora i creativa suficient, i caldo de cultiu de l'atzar, per a tota mena de coses. Anything is possible. Els trajectes llargs amb subway són bocins de temps idonis per degustar aquests fragments de geografia humana. Des d'un venedor de DVD, check it out, check it out, check it out, que et fa cinc cèntims de les pel·lícules que duu, amb recomanacions incloses per a la família, la parella i els més menuts, o un altre de sucre filat, que faria més per a la fira de Coney Island, als cinquanta, a un predicador que acaba discutint amb algun dels ocupants del vagó. I la noia, de trets asiàtics, que seu a la meva esquerra i fa mitja, i no es passa de parada, i no se li escapa ni un punt. De totes aquestes imatges, tinc predilecció per aquestes trenetes en un F Train (Queens-bound), ben de matinada. Potser per això, la darrera parada de la línia és Jamaica.

3 comentaris:

  1. jejeje.. fixa't avui els dos estem de metro...

    ResponElimina
  2. Per a mi, el metro va ser el gran descobriment de NY...

    ResponElimina
  3. ...el subway és una de les raons per les quals NY és el que és.

    ResponElimina