dimarts, 24 d’abril de 2007

Darwin's rottweiler

Darwin & God

Avui el dia ha tingut un to més literari que no pas ahir, i l'hem acabat amb la conferència Queerer than We Can Suppose: The Strangeness of Science de Richard Dawkins, amb motiu del seu guardó amb el 2006 Rockefeller University Lewis Thomas Prize for Writing about Science. Dawkins és un pensador brillant que, a mitjans dels setanta, al llibre The Selfish Gene (El gen egoïsta), proposà que les unitats sobre les quals actua la selecció natural –força motriu de l'evolució– són els gens, i que els organismes no som més que mers receptacles que usen els gens amb una única finalitat: copieu-me, copieu-me!

L'evolucionisme sòlid, de pedra picada, de Dawkins li ha valgut el qualificatiu de Darwin's rottweiler: una paràfrasi del Darwin's bulldog, amb el qual es va autoanomenar Thomas Huxley, un dels més fervents defensors de les tesis darwinistes de finals del dinou.

Un Caspary Auditorium ple de gom a gom, amb un centenar llarg de persones que s'hi han quedat a les portes, ha rebut el professor Dawkins a la terra de l'Inherit the Wind, on les fal·làcies creacionistes prenen força renovada. L'evolucionista britànic, ateu convençut, ha estat el blanc durant els darrers anys de les ires dels fanàtics que neguen l'evidència empírica de l'evolució. Sentir-lo parlar aquest vespre ha estat un plaer i un honor. Tan sols una imatge de la conferència: el joc de les diferències, al revers dels bitllets de deu lliures britànic i d'un dòlar americà.


_____________________________________________________________________________________________________

Els altres Sant Jordi:

La Segona Perifèria: Sant Gueto
Enquadrant NY: Lectures en català
i'm in a rothkovic paint: Rilke m'és igual
L'efecte Jauss 2.0: El post d'ahir

Més coses sobre l'evolució: Hagfish on earth: Pastafarisme

5 comentaris:

  1. Cert... I l'escàndol que es va muntar per aquí quan algú va posar el crit al cel en descobrir que una remesa de monesdes de 25 centaus havien sortit de la seca sense el "In God we trust"!.

    ResponSuprimeix
  2. Em comença a preocupar el creacionisme als EEUU...

    De fet, és la nova "moda" a Europa i no se si ja sabeu per aquí que un grup musulmà està enviant enciclopèdies (de les cares) creacionistes a les universitats. L'autor és turc i lliga el creacionisme amb l'Al-Corà.

    No ho entenc...

    ResponSuprimeix
  3. En Dawkins és molt gran tot i que a vegades es passa de frenada. A mi també em sorprèn i fins a cert punt em preocupa l'augment del creacionisme però què hi ferem. De moment deixarem que es gastin els calers en l'edició de llibres propagandístics on s'insinua fins i tot que els responsables de l'11-S havien de ser evolucionistes (!!!)

    ResponSuprimeix
  4. Jo "crec" que en aquest aspecte les 3 religions monoteistes més properes a la nostra cultura són exactament igual de culpables. De fet és d'elles d'on provenen els mites de la creació en què es fonamenten aquestes "noves explicacions" paracientífiques. Com deia Dawkins ahir: Read, read, read!

    ResponSuprimeix
  5. Dawkins és un gran pensador i un gran orador. I suposo que en hagfish diu que es passa de frenada pel que fa a la seva visió gen-cèntrica de la jugada, i no per la seva defensa —clara i ponderada— de l'evolució.
    És trist que, a aquestes alçades encara hi hagi gent que la posi en dubte. Què vindrà després, que la terra és plana i que el sol gira al seu voltant? Ah, i que reposa sobre el llom d'una tortuga gegantina, evidentment creada per un ens superior. Va home, va. Siguem seriosos!

    ResponSuprimeix