Milfulls
Passem full. I qui dia passa any empeny. I cada dia, quan torno a casa i veig les fulles minúscules que apunten als arbres de davant de casa, me n'adono que el temps passa i que ho fa massa de pressa –potser a la ciutat de línies verticals una mica més que a altres indrets–, i que, d'aquí a quatre dies, haurem deixat enrere un altre hivern. A Nova York, hivern i fred encara són sinònims. Potser cada cop menys, tot i que afirmar això darrer per alguns pugui ser una veritat incòmoda.
Passo full. I omplo formularis estrenant-me en això de les taxes. Ja se sap, pagant sant Pere...
Passem full. I voltem per L.E.S. Voltem amb la intenció d'anar a sentir algun dels grups que cada nit actuen a The Living Room de Ludlow. Finalment, el sopar s'eternitza i deixem la música per un altre dia. Descobreixo un Lenin que apunta a Wall Street –temple del capitalisme– i em ve a la ment Cradle Will Rock. Parlem de cinema i de música. Surt a la conversa Iron & Wine. I com un vuit i vint-i-tres qualsevol, lligo el ferro que saluda Nova York des del terrat de la Red Square amb l'ampolla de Priorat que m'acaben de regalar i que duc, feliç, sota el braç. I tanco.
pareix una existència molt dolça. gaudeix-la!
ResponEliminaannie.
dolça com un milfulls de nata i maduixes...
ResponEliminaescolta'm... quin vi era?
ResponEliminaL'embruix
ResponEliminacollita 2004
Porrera
15.1 graus