diumenge, 8 d’abril de 2007

Teresa

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret

Ovidi Montllor

A la ciutat de línies verticals, torno a casa un dissabte de matinada gèlida d'abril. Torno a casa per sota terra. Uns quants peus per sobre, el vent ho escombra tot en carrers deserts i els flocs de neu dansen amb una cadència primaveral, com si del primer pol·len es tractés, si no fos que el termòmetre marca per sota del zero. Jo, sota terra, en un vagó del tren F, taral·larejo Homenatge a Teresa.


Pascal Comelade i Miquel Gil, acompanyats de Pep Pascual (clarinet i sorollets), Gerard Meloux (guitarra i melòdica)
i Quicu Samsó (bateria). Del documental Ovidi Montllor. Crònica d'un artista, dirigit per Pere Pons (2005).

7 comentaris:

  1. l'altre dia a la llibreria va venir un paio pastat a l'ovidi, un ensurt. diu una amiga que poder era un fill escampat dels seus. bona cançó per rememorar, sigui o no, sota terra,

    ResponSuprimeix
  2. si, és preciosa, i en Miquel Gil la pasta.

    ResponSuprimeix
  3. molt maca. si senyor!

    ResponSuprimeix
  4. no fa massa se l'hi va descobrir una placa aquí a Gràcia, on va viure uns anys. Una amiga hi tocava i uns amics hi van anar, em va ser impossible...

    va com va... ;)

    ResponSuprimeix
  5. La història de l'Ovidi com la de la Maria Mercè Marçal, la Montserrat Roig i tants d'altres és un exemple més que al nostre país imaginari s'oblida massa ràpidament.

    ResponSuprimeix
  6. nenñ.... preciós preciós... sas que hi ha un grup de japos que es diuen PASCALS en homenatge al Comelade... són super divertits!

    ResponSuprimeix
  7. I know, pro no els he sentit mai.

    ResponSuprimeix