Yo La Tengo
Hey Mr. Tough
Don't you think we've suffered enough?
Yo La Tengo
A la temporada de 1962 de beisbol, l'exterior centre dels New York Mets, Richard Ashburn, i l'interbase veneçolà Elio Chacón van topar l'un amb l'altre al camp exterior. Ashburn volia agafar la pilota, i cridava
I got it! I got it!, perquè la hi deixessin a ell, però Chacón —que només parlava espanyol— no el va entendre i va creuar-s'hi pel mig. Ashburn va rebre l'impacte dels setanta-dos quilos del pes del veneçolà. Des de llavors, Ashburn va aprendre a cridar ¡Yo la tengo! ¡Yo la tengo!. Setmanes més tard, Ashburn va poder comprovar l'efecte del seu aprenentatge lingüístic: ni rastre del veneçolà; es va relaxar, es va preparar per atrapar la pilota, però aquest cop el que li va caure a sobre van ser els noranta quilos de l'exterior esquerre Frank Thomas, que no sabia un borrall d'espanyol.
_____________________________________________________________________________________________________________
(foto) La banda de Hoboken Yo La Tengo en directe al Webster Hall, el passat diumenge 29 d'abril.
9 comentaris:
Eoooooooo!!!!!
Estic viva pero mooolt enfeinada, ho sento per la meva absencia!!!
Despres t'escric un mail i t'explico que tal el lab, la vida... i el que hem passi pel cap!!!
Un peto enorme de "la desapareguda noia de les sorpreses"
Hola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te de nou.
Ens veiem ;0)
Robert
Merci,
Benvingut siguis!
ja veig que la teua "sutil" estrategia de marketing per fer-te publicitat comença a funcionar ;-)
No et pensis... ha estat un dimecres com qualsevol altre. De moment, la coneguda com a "operació propaganda" encara no ha tingut repercussió a aquesta banda de l'atlàntic.
us apunteu a veure els Ojos de Brujo?
No estaria mal...
és al festival aquest de la Highline, oi?
... a tu te'n fa ganes?
Ets tu!! El que ahir s'asseia dues cadires més enllà en aquell petit cinema de Sant Boi.
Buscava certificar la data d'aquell mític conert de Yo La Tengo a l'Apolo (30/11/2006), i em topo amb el teu blog. Joder, el món és tan petit que a vegades fa por i tot.
Feliç tornada a NYC,
Miquel
Publica un comentari