Foravilers
Petit homenatge a la poetessa d'Ivars d'Urgell, ara que fa nou anys que ens va deixar.
Foravilers
Junts hem menjat
—foravilers de tarda—
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,
ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic encara.
Maria-Mercè Marçal, del llibre Bruixa de dol
De quin grup es la canco?
ResponEliminaAixò, això! No serà d'uns que buscaven aigua sota les pedres?
ResponEliminaNoooo.
ResponEliminaAquesta és del meu solo project "L'egoista".
;-)
Últimament, els carrers d'Ivars em semblen més buits que de costum. Trobo molt encertat l'homenatge a la MMM.
ResponEliminaGràcies Sara!
ResponEliminaUna poetessa com la MMM no hauria de caure mai en l'oblit.
Collonut, nano.
ResponEliminaFeia dies que no visitava el blog, avui m'ha alegrat veure el segon vídeo de "l'home sense cara". Molaria que el dia que es vegi la cara, sigui sota un passamuntanyes! La base sonora sona bé, però la veu se sent fluixíssima, què tal gravar-ho en unes pistes o amb un micro? Valdria la pena...
ResponEliminaper cert, de les terres de lleida cada dia m'interessa més la Dolors Miquel, quan vol encara més eròtica que aquesta ametlla amarganta. I què no dir del Joan Barceló... des d'aquestes terres que a catalunya tan deixem oblidades hi ha cultura ben agafada al terròs, ben profunda, i ben potent.
ResponElimina