Loisaida

Això ho podríem titular Casualitats de tipus musico-casolà a restaurants asiàtics. I és tan senzill com asseure's a una taula d'un petit restaurant tailandès de Brooklyn i que al fil musical hi estigui sonant Wagner Pá, o que a un altre restaurant, aquest cop remenut, japonès i de Loisaida, hi soni el piano de joguet de Pascal Comelade que acompanya la veu de setí de la Polly Jean Harvey. I és que l'amor aviat pot anar perdent pistonada. And love too soon can fade away. I no és pas tan estranya la connexió comeladenca-nipona si tenim en compte que el Japó ha parit una banda com Pascals, que s'inspira en el geni del rossellonès.
Clourem aquest post —calaix de sastre— amb tres apunts: el japonès era més aviat un bar de sake i el menjar tenia les dimensions d'uns aperitius, tot i ser exquisit; a la cambrera l'havia atacada un plomer o estoig de color groc intens (model Kill Bill), si tenim en compte que duia el monyo (ki-monyo) falcat amb cinc —si senyors—, cinc, bolígrafs de la casa Staples; i del barri on es troba el restaurant en diuen Loisaida; transcripció fonètica, en alfabet no fonètic, de la pronuncia porto-riquenya de Lower East Side. Literal.