diumenge, 22 de juliol de 2007

Varsòvia al cor de Greenpoint

Greenpoint és el barri al nord de Williamsburg, al borough de Brooklyn de la ciutat de línies verticals. Alguns diuen que és el nou Williamsburg, i si de moment encara no l'iguala en locals, restaurants, bars i botigues, aviat ho farà. És dissabte al vespre, creuem el riu per sota i baixem a l'estació de Bedford Avenue —centre neuràlgic del Willimsburg més hype—. Després de sopar un sushi deliciós d'ànec rostit i tempura de gambes, fem cap al nord per Driggs Avenue: carrer set, vuit, nou, deu, onze, dotze, McCarren Park, Lorimer Street, Manhattan Avenue, Leonard Street i abans d'arribar a la cruïlla de Driggs Avenue amb Eckford Street, ens aturem perquè ja hi hem arribat. Warsaw, at The Polish National Home. Aquesta zona de Brooklyn és barri de polonesos. La sala fa la sensació de ser una mena d'ateneu polonès; uns Lluïsos de Gràcia, un Foment Hortenc, un Ateneu de Poble Nou, passat pel sedàs dels polonesos que en una altra època van habitar al barri i pels que hi continuen vivint. L'interior és entre sala de ball, teatre sense cadires i cinema decadent. I té l'encant de les tres coses. Hi som per a sentir la californiana Aimee Mann. Sempre és un luxe poder-la veure en directe. I més en un marc com el de Warsaw, amb guardes de seguretat que bé podrien haver estat agents del KGB en una vella pel·lícula d'espies. Pel·lícules a banda, el concert resulta ser deliciós, com no podia ser d'altra manera, i Mann hi posa un colofó excel·lent amb el seu ja clàssic Red Vines als bisos, després d'haver desgranat el seu repertori que conté perles com Save Me, Wise Up o How Am I Different. Si no la coneixeu encara, no us la deixeu perdre que val la pena.

3 comentaris:

  1. Jo en aquesta mena de Centre Catòlic de Sants a la polonesa hi vaig veure a l'Anthony and the Johnsons i a Coco Rosie... Déu n'hi do el contrast.

    ResponSuprimeix
  2. És xula la sala, però.
    Em va agradar. I vam poder ser força aprop de l'artista.

    ResponSuprimeix
  3. Jo hi vaig veure el Daniel Johnston. Que era d'allò més adient amb la sala! L'Aimee Mann, no sé, me la imagino més sofisticada... Miq, i no vas fer l'àpat polonès abans del concert?

    ResponSuprimeix