dimarts, 9 d’octubre del 2007

60 Fahrenheit



La temperatura ha baixat considerablement. Plou. I Nova York, amb aquest temps de tardor, sona a Moon Dreams; la trompeta de Miles Davis, el saxo alt de Lee Konitz, el baríton de Gerry Mulligan, i la bateria de Max Roach. El temps a la ciutat ja ho té això, és de canvis bruscos i les transicions entre una estació i una altra tenen lloc de la nit al dia, quan no se'n salten la que hi ha al mig. Ara bé, qui m'acusa de parlar sovint d'estacions que continuï llegint.

En aquest racó de món el terme estació (season), a banda de condimentar les amanides com a verb, s'empra per a referir-se a un període de temps genèric: una temporada. De seasons en saben un munt els que s'han familiaritzat amb el llenguatge televisiu de les sèrie americanes i que compten les temporades amb els dits de la mà. De l'estil de "si et va agradar la primera temporada de Sex & The City (Sexe a Nova York), ja veuràs la segona". I parlant de sèries, cal que n'afegim una de nova al capítol de les protagonitzades per personatges amorals —al costat dels cirurgians de Nip/Tuck, del doctor House i dels advocats de l'excel·lent Boston Legal— tatxan! tot el clan Darling sencer de la, tot just estrenada, Dirty Sexy Money. Creieu-me, d'aquesta família capitanejada per Donald Sutherland en sentirem a parlar. Els dimecres a l'ABC.


Traducció automàtica d'aquest text
: en es fr

4 comentaris:

  1. Home, amb dos posts seguits (quasi)monogràficament centrats en el temps alguna cosa he de dir... :-)

    Ja mirarem la sèrie aquesta, els dimecres em sembla que no tenim res "aparaulat".

    I jo també vaig provar els traductors de la Gene, però em sembla que necessiten millorar (s'em pengen sempre)

    ResponElimina
  2. Ahir a la nit funcionaven de perles. Damn it!

    Deu ser que els han presentat a Frankfurt i tanta mostassa ha col·lapsat el servidor.

    ResponElimina
  3. La serie que comentes m'ha deixat molt fred. Arriba amb aires de grandesa perque toca el tema de les families de super-pasta de la ciutat.

    Realment crec que es l'unic interessant. Pero per aixo no cal veure la tele, nomes cal passejar-se per Park Avenue o l'Upper West.

    La resta em sembla absolutament mediocre. Males interpretacions, personatjes d'hiper-cliche i linea d'events infantil.

    Soc molt exigent, si he de perdre una hora davant de la caixa tonta!

    Si millora, avisa i no tardare un segon a reenganxarme.

    ResponElimina
  4. Aquesta és una bona avantatge de ser on ets: ens pots avançar quines són les sèries que ens entusiasmaràn molt abans que nosaltres puguem fer-ho... alguna altra recomanació per posar l'emule fins que tregui fum?

    ResponElimina