Un antropòleg a Mart (I)
Recolzes l'esquena al vidre; darrere teu l'horitzó, que es perd més enllà de Brooklyn —si és que l'horitzó es pot perdre enlloc. A sota, més de cent-cinquanta metres et separen del carrer Greenwich. Ets a la planta quaranta del gratacel 7 World Trade Center; la sala de conferències de la New York Academy of Sciences és plena de gom a gom, la majoria dels assistents han pagat o bé deu dòlars o bé vint-i-cinc per a assistir a l'acte d'avui [dimarts 16 d'octubre] de la sèrie Science & The City.
Recolzes l'esquena al vidre. La sala ocupa una posició privilegiada al vèrtex nord-est de l'edifici i, com no podria ser d'una altra manera en aquesta ciutat i en una planta quaranta, les dues parets immenses encarades cap a llevant i cap al nord són de vidre, de dalt a baix. Tot Manhattan per nosaltres. Manhattan als nostres peus. Tot Manhattan, i més enllà.
Les coses com són, el teló de fons impressiona. Oliver Sacks, "a naturalist of the inner world", pren la paraula.
Ja veig que una planta quaranta dóna molt de joc. I espero que continuï donant-ne. Especialment, pel que fa a l'Oliver Sacks, el neuròleg britànic que ha escrit llibres tan esplèndids com 'L'home que va confondre la seva dona amb un barret', 'L'illa dels cecs al color'. 'Un antropòleg a Mart' i 'Veig una veu'. Per cert i pel que fa a l'últim títol ('Seeing voices', en l'original), que és una sinestèsia genial, em recorda aquells versos del 'Midsummer...' de Shakespeare que diuen:
ResponEliminaI see a voice; now will I to the chink,
To spy and I can hear my Thisby's face.
Ja veig que la comferència la vas trobar molt interessant... ;)
ResponElimina