dilluns, 21 de gener del 2008

14 Fahrenheit

Chrysler & M102

Aquesta darrera nit ha estat molt freda. Passades les tres de la matinada de diumenge a dilluns, després d'una marató de feina late night, surto al carrer ben abillat amb l'escafandre i disposat a cobrir el trajecte que hi ha fins a casa en un temps rècord —és l'única manera d'enfrontar-me en igualtat de condicions amb els deu graus sota zero. Com no pot ser d'una altra manera, al carrer no hi ha ni una ànima.

El silenci —la meva imatge de silenci aquesta nit— és Nova York. Nova York en una nit de glaç. Creuo la primera avinguda deserta. Tonite sóc el sol habitant de la metròpoli.

5 comentaris:

  1. amic miquel, el temps, l'argument universal!

    ResponElimina
  2. amic xavi,
    sí noi, quin fred avui, oi?
    (conversa d'ascensor)

    ResponElimina
  3. Efectivament; estar ben informat no té preu, i cobrar d'una edició panfletaire, tampoc.

    A deu graus s'han de congelar fins i tot els pensaments...

    ResponElimina
  4. També vaig estar a la teva ciutat a 13F. Peró gràcies a les meves anades i vingudes en moto per Collserola a quarts de vuit del matí ja sabia què m'havia de posar sota l'abric : dos jerseis de neoprè. I amb una gorra comprada aquí (BCN) i que tothom porta allà (NY), uns guants de cuiro sobre els de llana, mitjons d'anar a esquiar i botes altes, ho vaig poder superar.

    ResponElimina
  5. agnès,
    A deu sota zero és congela l'ànima, els pensaments, però sobretot la punta del nas, que és l'únic que sobresurt de l'escafandre.

    violette,
    Ja veig que vas venir ben equipada per afrontar les passejades per Nova York en ple hivern. Què tal la ciutat, et va agradar?

    ResponElimina