Pepes Sales, breu apunt biogràfic

Nascut Josep Sales Coderch, un 4 de juliol de 1954 a Barcelona, en el sí d'una família amb un marcat sentiment cristià; és el vuitè d'onze germans, fill de Josep Sales i Victòria Coderch, i nebot de l'escriptor Joan Sales i del pintor Gaietà Sales.

Tot i el rígid marc familiar i l'educació amb els hermanos de la Salle —o potser precisament per això—, el jove Pepe Sales creix com un outsider, caminant pel costat més bèstia de la vida. En paraules de Lulú Martorell, al documental "Pobres pobres que els donguin pel cul", sobre la vida de Pepe Sales, «Era homosexual i li agradaven les millors drogues, com als seus amics. La seva generació les havia estrenat, l'havien seduït i les estimava, però ben aviat el van portar al talego: un any a la Model, al carrer Entença. En tenia vint, i allà era tancat la sòrdida matinada en què van matar Salvador Puig Antich». Corria el 1973. A mitjans dels setanta, s'inicia al consum d'heroïna, a la qual en serà addicte la resta de la seva vida.

Artista polifacètic, comença a pintar quan encara és un marrec a la Vallclara, a la Conca de Barberà. El 1978 exposa la seva obra per primer cop al Teatre Lliure, amb el títol de Junk Praxis. Músic de gran sensibilitat, compon des dels catorze anys; el 1984 forma el grup Bocanegra, juntament amb el poeta i músic Víctor Obiols i els músics Jordi Bonell, Coque Vázquez, Andreu Simón i Steve de Swardt. Al novembre de 1986, enregistren el que serà el seu únic disc, Bocanegra U. Editat per Onomaster (1986) amb un tiratge de mil unitats, conté nou cançons que naveguen a cavall del blues, el rock i el jazz. Les mil còpies inicials es van esgotar ràpidament, el màster del disc es va perdre, factors que van contribuït a convertir-lo en un disc de culte. En el vintè aniversari de la publicació, Quadrant Produccions ha recuperat les cintes originals, l'ha remesclat i reeditat en format digital amb tres temes inèdits. En el seu moment, el disc va sorprendre, i continua sorprenent, per la seva excel·lent factura i unes lletres de gran calat: històries dels baixos fons de la Barcelona del vuitanta. En definitiva, cançons d'amor i droga.

A finals del vuitanta, Pepe Sales és responsable de la direcció artística del programa Glastnost del circuit català de TVE, programa cultural dirigit per la seva amiga, la realitzadora i guionista, Lulú Martorell. En monogràfics de mitja hora, Glastnost repassa cada setmana la vida i l'obra de pintors, escriptors, fotògrafs, arquitectes, músics i ballarins. Al 1991, el programa li dedica una de les monografies a Pepe Sales "Live al Madison Fuet Garden".

Entre 1981 i 1992, escriu una cinquantena de poemes, que van veure la llum de manera pòstuma en el poemari 50 cançons d'amor i droga. El 1988 se li diagnostica la Sida. En mor, als 39 anys d'edat, a la Vallclara, el 1994.


[+fragments del documental "Pobres pobres que els donguin pel cul" (de Lulú Martorell i Albert Pla]
[+Biografia de Pepe Sales, per Lulú Martorell]