dimecres, 13 de febrer de 2008

V-Day

Trash Pile

Demà dijous a la nit serà gairebé impossible trobar lloc per a sopar en molts dels restaurants de la ciutat. És sant Valentí i això per als novaiorquesos es tradueix en haver de complir la papereta (o el paperot) que la tradició els ha imposat i que la societat capitalista ha perpetuat en benefici de l'economia de mercat. Tothom fa l'agost amb els freds de febrer. El venedor del deli de la cantonada que es fa un fart de vendre rams de roses vermelles a preu d'or, les grans cadenes de joieria que s'anuncien a la televisió i que encolomen a tort i a dret diamants que són per sempre a parelles que no ho són, els fabricants i venedors de llenceria, els de xocolatines, el senyor dels reproductors d'mp3 que en fa un de color de rosa especial per a l'ocasió i els senyors dels mòbils que també en tenen d'aquest color... En definitiva, un V-Day que no deixa de ser un altre $-Day. Almenys espero que avui a la nit recullin les bosses de la brossa dels carrers, perquè no hi ha res més romàntic en una nit de sant Valentí que passejar per la glamurosa Nova York zigzaguejant entre murs d'escombraries.


+ Un sant Valentí de fa 133 anys a Nova York: Les Valentines


She sends me blue valentines
All the way from Philadelphia
To mark the anniversary
Of someone that I used to be

Tom Waits

14 comentaris:

  1. A Lituània, les bodegues Torres ténen un vi pel dia de sant valentí. Bé, suposo que és el de sempre, l'únic que a l'etiqueta hi apareix un cor rosat que recorda la data. Ratlla el pornogràfic.

    ResponSuprimeix
  2. A Berlin, els rodalies han muntat un "Flirt-Express" perquè els singles puguin lligar mentre es desplacen, avui, 14.02
    Quina mandra de dia. Que passi ja!!

    ResponSuprimeix
  3. Sembla una més de la plaga de vagues que hi ha per aquí...

    ResponSuprimeix
  4. Allò que deien... "It's the economy stupid!"

    Un post molt rodó.

    ResponSuprimeix
  5. Quan jo era petit, només hi havia el dia de la mare. Despré, van crear el dia del pare. I va ser molt més tard que va aparèxer el dia dels enamorats, a l'empar de San Valentí. I tothom va pensar que era cosa dels comerciants, per fer negoci. I, pel que he vist, aquest sant (inexistent) va ser l'aglutinació de tres Valentins, també inexistents. Què n'és de misteriós l'amour...!

    ResponSuprimeix
  6. Quina foto més espectacular. Aquestes escombraries s'han de sobrepassar volant amb els calçotets vermells del superman.

    Aquí un dels gremis més espabilats amb les cel.lebracions especials és el dels pastissers. Avui fan cors vermells "kitsch" al mig de pastissos de color rosa. Et pots morir només de veure-ho.

    Salutacions miq i disculpa per haver apedregat les finestres de Manhattan, amb el fred que fot. ;-)

    ResponSuprimeix
  7. dessmond,
    aquí les que també fan l'agost són les bodegues amb les vendes de xampany francès: ens hauríem de posar les piles i etiquetar cava per a l'ocasió. Amb una bona campanya publicitària ens el prendrien de les mans.

    ferran,
    Mare de Déu! Deu ser el "traca-trà" del tren, que deia la cançó.

    rubèn,
    és millor una plaga de vagues que no pas una plaga de vaques; la segona podria arribar a ser perillosa ;-)

    defak,
    "the economy", sí senyor.
    El post, tan rodó com les bosses de deixalles.

    jetuva,
    ben curiós tot plegat.

    jaume,
    aquestes escombraries —més aviat muntanyes— són el pa nostre de cada dia que hem d'esquivar per a poder passar pel carrer. Una de les altres contradiccions d'aquesta ciutat. Pel que fa al llibre, cadascú és lliure d'apedregar el que vulgui amb l'escriptura. I més en aquest món del blocs que, per sort, encara és força lliure de censures.

    ResponSuprimeix
  8. Miq,
    gràcies per enllaçar el meu bloc; fa temps que et tinc enllaçat i que em fas gaudir amb el teu... Per ser el dia que és a Amèrica, aquí va un petit regal, per tu, i per tots, del gran Salvat Papasseit:
    Amo l'aroma d'aquest brot de menta
    que duus lligada dintre el teu somrís
    fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
    com vela nova que troba el garbí.

    Les xicres blanques dels pals del telègraf
    si ets a la ruta guarden ton camí;
    pel brot de menta cap d'elles pledeja-
    pledejarien si em veieu sofrir.

    Perquè vindria de la boca teva
    la posaria al mossec de les dents,
    fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
    jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

    ResponSuprimeix
  9. I a casa celebrant el valentine's day, el dia de sant jordi i tants como n'hi hagi. Això d'unir dues cultures suma...

    ResponSuprimeix
  10. Doncs jo passe de Sant Valentins i em queda amb Sant Dionís i la seua mocadorada!


    http://ca.wikipedia.org/wiki/Mocadorada

    ResponSuprimeix
  11. Jo la veritat és que m'ha vingut completament de sobte això del Sant Valentí. No ho hem celebrat mai això la meua parella i jo. Un company de la feina havia demanat un iPod Nano d'aquestos per a la núvia i resulta que no ha arribat hui com estava previst... el tracking d'UPS deia que estava a Brussel·les. Nit romàntica a la claveguera...

    ResponSuprimeix
  12. Ai pobre!
    Això és el que passa amb les nit romàntiques si depenen d'un objecte comprat i manufacturat a l'altra punta del món.

    En canvi, si ho celebréssim com els valencians per sant Dionís... un mocador —ni que sigui esparracat— i uns quants dolços de massapà els aconsegueix qualsevol... que fàcil que és arribar al cor de l'aimada!

    ResponSuprimeix
  13. Jo, de petit, havia sentit parlar de la mocaorà.
    Amb tots els respectes per a la normativa comuna i agermanadora que, tot i el que diguin els PePitus, ens uneix. Bon regal, amorós, les Normes de Castelló!

    ResponSuprimeix
  14. josep lluís,
    jo em quedo únicament amb sant Jordi. Hi afegiria el sant Dionís que ens proposa la Marta...perquè de celebracions els valencians en saben un munt.

    trina,
    i aprofito per donar-te les gràcies per aquest magnífic poema de Salvat-Papasseit; i és que així sant Valentí fins i tot sembla sant Jordi.

    ResponSuprimeix