El meu cara a cara (2)

[...]

Més tard, molt tard aquest any, trobes una notificació de correus a la bústia. L'endemà toca l'excursió de rigor a la post office de Lenox Hill. El barri s'anomena així en referència a un dels turons que configuraven el vell skyline de Manhattan (Manna-hata, l'illa dels molts turons, en llengua lenape); concretament, el de la granja de Robert Lenox.

A l'estafeta, hi reculls un sobre esgrogueït que t'ha arribat per correu exprés —expressament lent, expressament tard— Via Aerea, Par Avion. Aquest, amb mata-segells espanyol i Port-Payé. A l'interior, hi ha totes les paperetes: una per cadascuna de les trenta-dues candidatures que es presenten a la circumscripció de Barcelona. El llençol color salmó on has de marcar un màxim de tres senadors. Un sobre blanc (congrés) i un sobre salmó (senat). Un tercer sobre una mica més gran, on hi hauràs d'encabir els altres dos sobres, un cop plens; i ficar-hi el certificat d'inscripció al cens electoral adreçat a la presidencia de la Junta Electoral Provincial, “ja que sense aquest document el seu vot no seria vàlid”.

Això darrer ho explica, en un perfecte bilingüe, el manual d'instruccions que acompanya tota la resta de paperassa i sense el qual estàs perdut si pretens saber com es munta aquest escó de diputat/da model IKEA.

[...]