diumenge, 9 de març del 2008

El meu cara a cara (3)

Super Tuesday (2)

A diferència d'altres que ho han fet tres cops, avui no he anat a votar. M'he quedat a casa, perquè ja fa dies que tenia la feina feta. Vaig votar fa una setmana, en dissabte i en persona, al consolat espanyol de Nova York.

Seguint les instruccions de muntatge al peu de la lletra, vaig ficar la papereta del congrés al sobre blanc, el llençol del senat al sobre salmó, i, juntament amb el certificat per al President de la Junta Electoral Provincial, tot dins del sobre blanc una mica més gran de què també m'havien proveït. Vaig sortir de casa, feia bon dia a Nova York, i em vaig encaminar cap al consolat, que el tinc a quatre passes de casa. Allà m'hi esperava una amiga valenciana que també havia fet el mateix ritual que jo, però amb les paperetes de la circumscripció de València: una mica més xiques i engomades totes juntes per la part superior, com si fossin els fulls d'un bloc de notes.

L'edifici on hi ha el consolat és un gratacel de prop de quaranta plantes que dóna alberg a oficines de tota mena; el consolat és a la planta trenta, i té vistes d'ocell a Central Park. Abans d'agafar l'ascensor, vam signar al conserge de la planta baixa. Al llibre de registre, hi vaig veure els noms de dues persones conegudes i, més amunt, el d'altres exiliats que, abans que nosaltres, també hi havien anat a votar. M'imagino que algú devia haver avisat al doorman, encara que s'ho mirava, tot plegat, amb la parsimònia de qui no acaba d'entendre què està passant. Un cop a dalt: l'arc metàl·lic de seguretat desactivat i únicament dos funcionaris del cos consular que, amablement, t'indicaven, si no ho sabies ja, la mecànica de tot plegat. Així doncs, com en aquelles votacions primerenques d'una democràcia espanyola que tot just començava a caminar, fa una setmana i un dia que, d'aquestes eleccions, n'espero el resultat.

9 comentaris:

  1. Doncs ja veus. Sense sorpreses, suposo, però déu n'hi do.

    ResponElimina
  2. Tanta feina i per a què? Per a res. Continuen manant els de sempre (i a l'oposició també tot continuarà igual). Què passarà amb l'Estatut,el finançament, els trens de rodalies, l'aeroport, etc? Mira que en som de beneits els catalans, que llepem la mà d'aquells que ens tenen ben fermats!!!

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb el comentari de Mila. És clar que podien haver sigut encara pitjors, els resultats... però deu n'hi do! :(

    ResponElimina
  4. estic fent càlculs comptant possibles edats a partir de les darreres frases. Ui, m'he descomptat...

    ResponElimina
  5. Doncs si , sense sorpreses, però tranquils per evitar la tronada del PP. Recordar que tot el colapse no es fruit de quatre anys sinó de decenis de passotisme vers Catalunya.

    ResponElimina
  6. tsunami electoral...

    ResponElimina
  7. c'est la vie electoral...

    --
    Ara bé, a partir d'ara tots a callar... perquè seria incoherent queixar-se quan ens facin empassar l'enèsima esquilada de l'Estatut, un finançament per plorar, Mr. Bono de President de les Corts, etc. després d'haver-los regalat quatre escons més. O no?

    ResponElimina
  8. El darrer escó de la circumscripció de Barcelona, que depèn del vot per correu de l'estranger, se'l disputen el democratacristià —i integrant de la plataforma ultracatòlica e-cristians— Manel Silva, i el membre del nucli dur del PP a Catalunya Antonio Gallego.
    Quina ironia tot plegat!

    ResponElimina