Dos anglicismes

Prop de casa, al trajecte entre l'estació del metro i casa o, més concretament, prop del metro —one block, com en diuen aquí—, hi ha una parada de fruita que és oberta a hores intempestives. Hi és durant el dia, quan toca, i hi continua sent durant tota la nit. Tant pots passar-hi a quarts de dues de la matinada com a quarts de quinze, que sempre hi és. Si tornes a casa amb gana, fa les funcions d'un deli mòbil especialitzat en fruites i verdures.

Avui, el dia fa xàfecs de butxaca, d'aquells que s'hi posa, va per feina, i ja ho tenim, tot en tan sols cinc minuts. Més tard, esbandeix i sortiria el sol si no fos que ja és negra nit.

I quan em pregunten a quina hora sopen els novaiorquesos, jo contesto que depèn. Uns ho fan a les sis, d'altres a les set, a les vuit o a les nou i, els més tocatardans, a les deu, les onze, les dotze… En definitiva, el que ens dóna la gana.