SNL

Nova York és a fora. I és negra nit. Sona de fons la noia virtuosa de Buffalo. T'agrada la seva veu, directa, irònica; plena d'energia. Comencem? Sopes de sobres, que no pas sopes de sobres. Sense un context és difícil que us quedi clar el menú. És allò de l'ambigüitat d'una bossa de roba perduda a la secretaria de l'escola, que algú ens explicava dijous a L'hora del lector. I, és clar que, sense context, tot és molt més críptic. Obres l'ordinador: el desplegues, i escrius.

«Dijous a la nit encara fa fred. Quin maig merdós. Ja hauríem d'estar enxafogats i no ha parat de ploure tot el mes. Sèiem entre les pedres de la platja artificial que hi ha al Fulton Ferry State Park. Tot i que no ho han anunciat massa —més tard, te n'assabentes que més d'un s'ho ha perdut—, hi havia una munió de gent considerable. Una mitja hora abans, a la cruïlla de Front amb Washington, ja t'ho imagines: la riuada de gent que baixa des del metro omple els carrers de DUMBO i es dispersa en direcció al riu. Allà, asseguts als esculls ficticis d'una escullera artificial, s'hi respirava il·lusió. Som canalla davant dels focs. Deu minuts més tard, el vent et porta la flaire picant i dolça de la pólvora. A la llibreta hi vas escriure: Genètica pura i dura.»