dissabte, 24 de maig de 2008

SNL

Manhattan Bridge, 3

Nova York és a fora. I és negra nit. Sona de fons la noia virtuosa de Buffalo. T'agrada la seva veu, directa, irònica; plena d'energia. Comencem? Sopes de sobres, que no pas sopes de sobres. Sense un context és difícil que us quedi clar el menú. És allò de l'ambigüitat d'una bossa de roba perduda a la secretaria de l'escola, que algú ens explicava dijous a L'hora del lector. I, és clar que, sense context, tot és molt més críptic. Obres l'ordinador: el desplegues, i escrius.

«Dijous a la nit encara fa fred. Quin maig merdós. Ja hauríem d'estar enxafogats i no ha parat de ploure tot el mes. Sèiem entre les pedres de la platja artificial que hi ha al Fulton Ferry State Park. Tot i que no ho han anunciat massa —més tard, te n'assabentes que més d'un s'ho ha perdut—, hi havia una munió de gent considerable. Una mitja hora abans, a la cruïlla de Front amb Washington, ja t'ho imagines: la riuada de gent que baixa des del metro omple els carrers de DUMBO i es dispersa en direcció al riu. Allà, asseguts als esculls ficticis d'una escullera artificial, s'hi respirava il·lusió. Som canalla davant dels focs. Deu minuts més tard, el vent et porta la flaire picant i dolça de la pólvora. A la llibreta hi vas escriure: Genètica pura i dura

7 comentaris:

  1. Pura i Dura

    Que sexy, que dolç, que fred...
    Oh yeah

    ResponSuprimeix
  2. Precioses les fotos dels focs sobre el pont que mostres en Flickr!!
    M'han encantat, les tornaré a veure més d'una vegada, no ho dubtes.

    ResponSuprimeix
  3. Acabes de descobrir el teu misteri com a escriptor. Com passar d'unes notes per al recordatori, presses en un bloc... al redactat del text incloent-hi el context i l'estil. Molt bona!

    ResponSuprimeix
  4. Es com si tornes a estar alla mateix...
    Un peto i un somriure!
    N

    ResponSuprimeix
  5. Un crack el senyor de l'hora del lector!

    ResponSuprimeix
  6. molt interessant, el senor de L'Hora del Lector. Definitivament, molt més interessant que un altre que jo conec que ha va passar a l'abril.

    felicitats!

    ResponSuprimeix
  7. Hahaha,

    Senyor Subal,
    suposo que el senyor que va passar-hi a l'abril —com vaig poder llegir al seu bloc— era algú molt però que molt proper a vostè.


    En aquest cas, el senyor de dijous té un cert parentiu amb el cronista d'aquest bloc. I pel que m'ha explicat, n'està molt content de l'estona agradable que va passar amb els amics de "L'hora…".

    ResponSuprimeix