dimarts, 24 de juny de 2008

Eat ‘xíndria’ in the park

Koons on the Roof

Al captard, els avions solquen el cel rogent de Manhattan; no un, ni dos; sovint en són tres, o fins i tot quatre, els que pots arribar a comptar-hi alhora.

Dins el parc, el brogit de l'urbs és una remor somorta que actua de teló de fons de l'espectacle en technicolor que ens brinda la posta.

A aquestes hores, els amos de l'àudio són el vent que travessa les capçades dels arbres, i en mou les fulles, i la piuladissa dels ocells que pressenten que el dia toca a la fi.

És el dia més llarg de l'any, i la tarda té gust d'ametlles torrades.

6 comentaris:

  1. Que la tarda tingui gust d'ametlles torrades m'ha recordat aquells versos de Martí i Pol:

    hi ha un mar cansat,
    d'un blau de casa pobre.

    ResponSuprimeix
  2. Quina sinestèsia tan bonica, la tarda com ametlles torrades.
    Què tal una cervesa fresca per acompanyar?

    ResponSuprimeix
  3. AMETLLES. ANYOR.REGUST DE POLVORA.BOMBOLLES ESCLATAN A LA LLENGUA. SAN JOAN A N.Y. FANTASTIC JUANT AMB BCN.......

    ResponSuprimeix
  4. Una cervesa fresca sempre fa a tarda d'estiu :-)

    ResponSuprimeix
  5. Ah ! no sé si és real, però aquest capvespre teu és ideal.

    ResponSuprimeix