dissabte, 26 de juliol de 2008

Midsummer night rumba

Peret i La Troba Kung-fú

Les obres a la Lincoln Center Plaza han fet que el festival Midsummer night swing es traslladi uns quants metres més enllà fins a Damrosch Park. Enguany, no és com altres estius quan, tot passejant per Columbus Avenue o Broadway, podies veure directament com la gent ballava a l'aire lliure a ritme de swing, salsa, disco, o funk, a la plaça que hi ha davant de la Metropolitan Opera; tot queda més recollit, més amagat. Tot i així, aquest festival que té lloc algunes de les nits més caloroses de l'any a Nova York des de'n fa vint, acollia ahir per primera vegada una nit de rumba catalana, amb Peret i La Troba Kung-Fú.

La Troba (fotos) van fer un concert impecable, en el qual van repassar les cumbies, dubs i rumbetes del seu primer disc Clavell morenet; amb un so i unes maneres sobre l'escenari completament exportables aquí, en una ciutat amb un nivell d'exigència i de qualitat musical tan alts (vídeo). Jugava en contra d'ells l'hora (quarts de vuit de la tarda), però ben aviat es van ficar a la butxaca tant el públic que començava a arribar i entrava a la pista de ball després de pagar l'entrada, com el que es quedava a fora on es podia seguir perfectament el concert de franc.

A les nou, però, el plat fort de la nit va demostrar des dels primers compassos que l'experiència (més de cinquanta anys sobre els escenaris) és un grau; i ja em perdonareu, si us dic que el de Peret va ser un dels millors concerts que he vist enguany a Nova York (fotos). Intensitat, ritme, savoir faire, i una connexió gairebé hipnòtica amb un públic totalment entregat als encants de la rumba. Van sonar els clàssics de tota una carrera, entre els quals El mig amic (vídeo), a petició d'aquest cronista. El final de festa va congregar a l'escenari els músics de les dues bandes i molts vam sortir de Damrosch Park amb un somriure (i un clavell) als llavis. Enredant per allà, enredant per aquí.

6 comentaris:

  1. Menys mal que has penjat les fotos del concert, sinó no sé si ens hauriem cregut que al David Byrne li va la rumba!
    Realment a mi em sembla que rumba i Nova York són una bona combinació (això si, a l'estiu!).

    ResponElimina
  2. Al Byrne li va la rumba, el maracatú, la bossa i el samba, i qualsevol ritme que li possin al davant; en definitiva, és un gran artista.

    ResponElimina
  3. OOOOOOHHHHHH!!!! Que Byrne ni que Byrne hombre, que hi havia el Rei!!

    ResponElimina
  4. Hòstia, i a sobre vas anar al concert amb una antiga companya meva de la uni!! O sigui que has acabat a NY, eh Nur? Jur, jur, jur...
    Cuida-la Miq, que és bona noia.

    ResponElimina