dijous, 10 de juliol del 2008

Perquè nosaltres ens ho mereixem

Mercury Lounge, 2

La televisió en aquest país ho és tot menys una imatge de silenci [Shh!]. Compra, compra, compraaaaaaaaaa; corre a comprar, afanya't que s'acaba, que en perdràs l'oportunitat, que les rebaixes són només fins aquest cap de setmana; només dissabte; només durant aquesta festa assenyalada. Ja ho saps, oi, que necessites tot això? que t'has d'aprimar, que aquest ho deixa tot més net que aquell altre, que has de tenir el cotxe més gran que el del veí; que has de ser la més perfecta, prima i rossa, i que els teus fills han de tenir un somriure nuclear. Correeeeeeeeeeeee.

Vine a dinar, a sopar i a esmorzar amb nosaltres: fregim amb
trans fats o no . El pollastre, les hamburgueses, les jumbo shrimps i els talls de salmó, fins i tot les amanides, cauen del cel, reboten a la graella i al plat, i es foten unes castanyes monumentals; tot és tan lluent i cridaner; com els rètols, les músiques, les veus dels locutors. Tot a un volum eixordador i a un ritme trepidant, de videoclip. I és que Amèrica es mou gràcies a nosaltres.

7 comentaris:

  1. Miq,
    doncs em sembla que aquí anem darrera vostre però a velocitat de vertígen...cada vegada més tinc la sensació de que la tele va a més velocitat que els nostres ulls, de fet el so uja indefectiblement en el moment en que entra la publicitat però és que la relació entre els programes i els talls publicitaris ja és un magma total..no s'identifica la diferència...ens compren sempre i nosaltres, pobres de nosaltres, encara volem teles més grans i pantalles arreu...i no és que no m'agradi l'audiovisual però hauriem de ser curosos amb els continguts i això no passa, és allò de que tenim la tele que ens mereixem i no és just....jo vull una tele de qualitat...no sé si és possible...
    salut

    ResponElimina
  2. "L'aire és un compost d'oxígen, nitrògen i publicitat". Això ho va dir Le Guern (segons que el cita Carlos Lomas al seu llibre 'El espectàculo del deseo').

    ResponElimina
  3. Jo mentre arriba la tele de qualitat, l'he fet sortir de la meva vida.

    Quatre anys ja sense tele.

    Més temps per llegir, per parlar i per sexe.

    Potser no cal que millori la progració. potser ja m'està bé així.
    :)

    ResponElimina
  4. trina milan,
    només cal mirar els Estats Units per veure cap on anem en estratègies publicitàries i manera de fer televisiva. Sovint penso perquè copiem majoritàriament les coses dolentes d'aquest país, si en té moltes de bones.

    jetuva,
    aquesta frase és molt bona.

    el que mai et vaig dir,
    És una bona opció o, si més no, fer-ne un ús moderat i seleccionar el que volem veure, com triem què volem llegir, quines converses ens interessen...

    ResponElimina
  5. Quin futur més fosc ens espera...
    I aixo que jo encara tinc esperances!
    Només de llegir el teu blog, se'm regira l'estomac!
    Un peto,

    ResponElimina
  6. La tele te la pots empassar o la pots gaudir. Cadascú tria, però em sembla que la segona opció és molt millor. Depèn de nosaltres, no "d'ells". Salut.

    ResponElimina