dilluns, 14 de juliol del 2008

Please Play

Playing the Building, 4

A Nova York, fins a finals d'agost i per gentilesa del músic David Byrne, et pots permetre el luxe de tocar un edifici i no pas amb les mans sobre el formigó, el vidre o l'acer, sinó amb els dits en un teclat, com si es tractés d'un instrument.

El que fou líder dels Talking Heads ha transformat una de les naus del Battery Maritime Building en una instal·lació sònica de més de 800 metres quadrats que, sota el títol Playing the Building, et convida precisament a això, a tocar l'edifici.

Un orgue antic col·locat al centre de la galeria del segon pis controla, a través d'una teranyina de fils elèctrics, tubs i cables, tot de ginys que percuten sobre d'elements estructurals de l'edifici, com ara conduccions de la calefacció i radiadors, accionen motors o fan passar aire a través dels forats d'unes canonades, a mode d'instrument de vent. La nau —deserta a excepció de l'orgue i dels assistents— vibra, ressona, retruny, tremola i xiula, en una banda sonora d'harmonies industrials impossibles que sembla treta d'una pel·lícula de terror (vídeo).

L'edifici, construït al 1906, va allotjar la terminal de les línies de transbordador que unien Manhattan amb Brooklyn a través de l'East River, que van deixar de funcionar el 1938. És al costat de la nova terminal del ferry d'Staten Island; l'antiga, bessona del Battery Maritime Building va ser destruïda per un incendi al 1991.

Playing the Building
va ser comissionada originalment el 2005 a Estocolm per Färgfabriken, i David Byrne l'ha duta ara a Nova York, la seva ciutat adoptiva, de la mà de Creative Time. És oberta els caps de setmana, de migdia a les sis de la tarda, fins al 24 d'agost.

12 comentaris:

  1. Sense comentaris.

    Be, si, un: AL.LUCINANT.

    uRi

    ResponElimina
  2. Acabo de descobrir el teu blog fa escasament 3 dies, i m'esta encantant! És un dels blogs que parlen de NY que més m'agraden i millor encara ja que es en català :P

    Salutacions desde Andorra!

    eCedran

    ResponElimina
  3. En David és alguna cosa mes que un music, és tot un crack, un geni, un artista i ja vaig sentir algun cop que l'art és per que el toqui el public i el senti seu.
    Genial tot plegat

    ResponElimina
  4. Me n'alegro molt que t'hagi emocionat!!!!! La globalització i les notes amagades als llibres de les biblioteques públiques son apassionants. Tornaré a deixar la nota perquè algú et pugui trobar altra vegada i s'enamori de Nova York i dels seus edificis que fan música.

    ResponElimina
  5. uRi,
    És una instal·lació fantàstica i una manera molt interessant d'apropar-se a l'espai d'un edifici històric com aquest.

    eCedran,
    Moltes gràcies pel teu comentari. Celebro que t'agradi el blog i que et pugui servir per apropar-te aquesta ciutat fascinant.

    xavi,
    Hi estic totalment d'acord. Fa molts anys que el segueixo: incondicional de la seva etapa Talking Heads i de la posterior en solitari, amb discos tan monumentals com ara Look Into the Eyeball; les seves col·laboracions i recopilacions de músiques del món, sobretot del Brasil, i la seva vessant d'artista plàstic (crec que aquest mes té una instal·lació al Reina Sofia, per qui passi per Madrid).

    A banda de compartir amb ell els seus gustos musicals i, per això, haver-hi coincidit com a públic en molts concerts. Un paio ben interessant.

    ResponElimina
  6. anònim,
    Moltes gràcies. Té alguna cosa de màgic això de trobar-se notes als llibres de la biblioteca pública ;-)

    ResponElimina
  7. És fantastic. Dona la sensació que és una esculptura gegant. La música de l'edifici podria imitar-la amb só sintètic suposo. Però la materialitat del muntatge em fa pensar més en una esculptura.

    ResponElimina
  8. Sí que és com una mena d'escultura gegantina.

    ResponElimina
  9. Ostres, aquest valdria la pena veure'l; m'ha entrat la curiositat.

    ResponElimina
  10. Un edifici que sona!!!!
    Fascinant!

    ResponElimina
  11. noves flors,
    n'és, i molt divertit també.

    defak,
    hauríem de convèncer en David Byrne perquè el dugui a Barcelona, triar una bona localització, i algú del terreny que s'encarregui de comissionar la instal·lació. S'admeten propostes!

    ResponElimina
  12. Carai! la foto ja promet. És fantàstic poder visitar aquest tipus d'espais. La veritat és que des que vaig agafar el ferry cap a Staten Island que les boques del cantó del riu d'aquest edifici em van deixar amb ganes d'entrar-hi. Havia sentit que s'havia de rehabilitar per a no-sé-què. Però ostres, veure-hi això, i aquesta intervenció que deixa l'interior així, despullat, és un goig, no? Quina enveja. Sort que per aquí tenim el mercat del born, aquesta trobada entre el XVII i el XIX, entre cel i terra, i que per molts anys ens el mantinguin buit!

    ResponElimina