New York City, you're very pretty... in the night time
De nit a Nova York, el taxi és el mitjà de transport que més s'assembla a la teletransportació. De nit, Harlem, dorm; com molts altres barris de la ciutat. Prop de l'entrada sud-oest del barri, agafo un taxi per tornar a casa. No fa ni dos carrers que ha arrencat el vehicle, que el conductor em demana sisplau si pot aturar-se en una benzinera que hi ha a Frederick Douglass Boulevard, a la cantonada amb el carrer 111 molt a prop de Central Park, que ha d'anar al lavabo. Li dic que sí, que naturalment. Ell em dóna les gràcies alleujat i atura el taxímetre. Durant l'espera, obro la bossa; en trec la llibreta i un retolador de punta fina dels que pispo de la feina (o que, accidentalment, van a parar a la meva butxaca); hi apunto quatre notes sobre l'anècdota: alguna cosa en farem, penso. A través del vidre del taxi, veig que a la benzinera hi ha uns quants taxis més, aparcats en parada tècnica; és com aquells bars de Barcelona que actuen de punt de trobada de taxistes a altes hores de la matinada (o com el Dunkin' Donuts de la cantonada de casa, que obre les 24 hores i davant del qual, de nit, sempre hi veus aturats cotxes de l'NYPD).
El taxista torna i em dóna les gràcies un altre cop; parlem de la comprensió o no dels clients quan té una urgència com la d'ara; els que són més comprensius, m'explica, són la gent gran. El taxi voreja el Parc pel nord i enfila la cinquena. Amb els semàfors i el vent a favor, aviat adopta la velocitat de la llum. Per l'esquerra, veig passar el Guggenheim, ja sense mur de contenció després de més de tres anys amagat per unes obres interminables. Com en una il·lusió òptica, la seva silueta s'allargassa com si l'estiressin pels extrems.
quan varem visitar el guggenheim encara tenia obra.... molt maca la foto :)
ResponEliminaSeria bonic que la gent fos, en general, més relaxada i pacient. Segurament no has fet tard enlloc, accedint a la petició del taxista, i a canvi ell s'haurà quedat agraït... i ben descansat.
ResponEliminaSi és que costa tan poc...
...sí que costa ben poc, i va servir per trencar el gel i encetar una conversa ben interessant amb un home que va néixer a Pakistan i que fa 20 anys que viu i treballa a Nova York.
ResponElimina--
Jo la primera vegada que vaig visitar el Guggenheim ja el vaig trobar amagat entre bastides; i així ha estat els darrers tres anys. És tota una novetat poder veure com el sol banya l'edifici de Frank Lloyd Wright, a la cinquena avinguda, davant del Parc.
Maco el post.
ResponEliminaA mi davant del Dunkin' Donuts de la cantonada de casateva em va parar dues vegades l'afable NYPD :-)
M'admiren les teves fotos nocturnes (i les diürnes també, coi!).
ResponEliminaQuin és el truc, de les nocturnes? (i de les diürnes també, coi!)
defak,
ResponEliminaòndia, ja me'n recordo. Com diries tu: cert.
ventura,
hahaha. Moltes gràcies!
Una càmera amb un bon objectiu lluminós. Un petit trípode per les de nit. Un pols de cirurgià, per les de dia.
Falti.
ResponEliminaFalti.
I, per descomptat, falti.
Senyor ventura,
ResponEliminahe estat tafanejant pel seu flickr i les seves fotos no tenen res a envejar a les meves ;-)
Quina preciositat de fotos, Miq, i aquesta és de traca i mocador.
ResponEliminaDe debò que ho penso.