dissabte, 6 de setembre de 2008

Hanna

Pepsi Sign, 4

La cua de la tempesta tropical Hanna ha arribat a la ciutat. Com fa un parell d'anys, amb Ernest, Hanna hi arriba descafeïnada i ens brinda les darreres pluges torrencials de l'estiu després d'haver causat estralls i endur-se centenars de vides al Carib. És el punt i final de l'estiu. D'aquí no res, quan tornem a ser sota zero i colgats de neu, no ens recordarem de la xafogor i la calorada del juliol i l'agost. Les memòries a Nova York (i més les meteorològiques) són fugisseres.

5 comentaris:

  1. A mi el mal temps em va tenir més de 24h a Newark...

    ResponSuprimeix
  2. Sort d'això Nadal té una segona oportunitat...aquesta nit a les 10, hora barcelona....;-)))

    ResponSuprimeix
  3. A mi em fa l'efecte que cada vegada més totes les memòries són fugisseres.

    ResponSuprimeix
  4. ains deu meu..... mai més tornaré a ny amb fred.... (però encara tenc ganes de fer un cap d'any...).. mai he patit un mal tan gros als dits... pensava que m'haurien de tallar el petit en arribar al museu dels indis (de veritat... el tenia d'un color estrany...)

    ResponSuprimeix
  5. Em pensava que el post anava de Woody Allen i les seves germanes però no...

    ResponSuprimeix