diumenge, 26 d’octubre de 2008

Subway #1

Magazine cover, 5

El metro, un divendres al vespre en direcció a la ciutat baixa, és ple a vessar. S'hi barreja la gent que surt de la feina i que torna cap a casa, amb els que, com que és divendres a la nit, comencen a assaborir les primeres hores del cap de setmana. Quan el metro s'atura a Grand Central, es produeix un bescanvi de persones que fins ara ocupaven l'interior del vagó, amb la multitud que s'espera a l'andana. Reprenem el viatge, i tot continua igual, eppur si muove.

És el penúltim cap de setmana abans del primer dimarts de novembre, és a dir, d'Election day, i això es nota a l'ambient; hi ha una profusió de xapes i tota mena de distintius a les solapes, la majoria dels quals, a Nova York, favorables a Obama.

La dona que s'asseu al meu costat al subway duu un iPod amb una funda de color rosa a la qual ha enganxat un adhesiu amb el logotip de campanya del presidenciable demòcrata; un arc de Sant Martí hi substitueix el roig, el blanc i el blau tradicionals i el lema resa Obama Pride.

En un dels quioscs de Union Square, moltes revistes tenen al candidat demòcrata a la portada; Nova York ja l'ha proclamat vencedor. És com si les costes oblidessin que tenen tot un país al darrera que més d'un cop (i de dos) els ha acabat arrossegant a l'abisme. Alguns, més cauts, temen que es produeixi l'efecte Bradley.

A la placeta central d'Astor Place, un grup de noies i nois regalen abraçades a qui en vulgui: Do you want a free hug?

13 comentaris:

  1. I els "voter registration drives"? En els últims mesos m'han preguntat unes 15 vegades si estic registrat per votar.

    ____________________________________
    http://www.garlicandoil.blogspot.com

    ResponElimina
  2. no teniu ganes que aquesta campanya tan llarga s'acabi?
    Suposo que allí es viu com una mena d'espectacle

    ResponElimina
  3. De tota manera, sembla que ni el tal Bradley podrà evitar l'inevitable: que els nordamericans fotin fora els republicans. Fins i tot Ms. Palin ho té clar, que serà així, i aquí la tens, fent carrera pel 2012...

    ResponElimina
  4. Una curiositat. Et vas deixar abraçar?

    ResponElimina
  5. Malgrat tot indica que Obama arribarà -cosas que jo també espero i dessitjo- les mostres d'optimisme m'esgarrifen són de mala estrogança.
    salut

    ResponElimina
  6. Obama té les de guanyar i crec que ho farà, el que més m'interessa és el que farà el primer president negre de la història d'EEUU...un abraçada Miq!

    ResponElimina
  7. martí,
    De persones al carrer que inscriuen votants en trobes un munt cada dia; jo ja tinc apresa la cançoneta del que els dic.

    jesús,
    Sí, tenim ganes que s'acabi; però que s'acabi bé :)

    uri,
    També els he vist uns quants cops a Barcelona, repartint abraçades a tort i a dret.

    ferran,
    Esperem que no funcioni el Bradly effect aquest cop i que es compleixin els pronòstics de la majoria de sondejos. Però no ens fem massa il·lusions…

    berenguer,
    No pas. Això és per als locals, que no duen massa bé això del contacte físic.

    kostas,
    Sí, no diguem blat fins que no sigui al sac…

    trina,
    Totalment d'acord; l'important són les polítiques que s'aplicaran a partir de febrer de 2009.

    ResponElimina
  8. Caram,
    ara resulta que fas d'analista polític a la ràdio?
    Breu però entenedor!

    ResponElimina
  9. Es comença així i s'acaba a El diario de Patricia.

    ResponElimina
  10. Doncs d'aquí uns mesos "El diario de Patricia" estarà ple de biòlegs...

    ResponElimina
  11. Ui, el que passa dins d'un laboratori, amb subjectes humans tancats tantes hores junts, dóna per uns quants realities, o per una sèrie més bona que The Office; ja ho dic jo que és materia primera (i de primera) per a guionistes.
    :)

    ResponElimina