dijous, 20 de novembre del 2008

3 dollars

nublu

Fa fred i en farà més. Les mínimes fa dies que són per sota del zero; aquesta és una de les altres cares de Nova York, de la qual no te'n recordes quan vius l'onada de calor de l'agost. La pluja i el vent dels darrers dies han fet caure les quatre fulles dels mil colors de la tardor que encara quedaven als arbres; és l'època de les catifes de fulles esgrogueïdes de ginkgo que recobreixen les voreres, de les cols verdes i morades plantades als parterres, dels primers llums i decoracions nadalenques als aparadors de les botigues i a la façana de les department stores, de les parades d'arbres al carrer i de les pistes de patinatge a Central Park, Rockefeller Plaza i Bryant Park. També és l'estació del vent glaçat que t'esqueixa la pell a cada cantonada, dels cacaus (pels llavis) i de les cremes, i dels hot chocolates (en tassa) i les sopes. És hora de treure l'escafandre de l'armari.

10 comentaris:

  1. No m'agrada gaire el fred, però tot i així el mes que ve faré la meva primera visita a NYC. Espero que guanyin les ganes que en tinc d'aquesta visita... :-)

    ResponElimina
  2. aquests canvis estacionals ens ajuden a mantenir i comprendre el ritme de la vida

    ResponElimina
  3. Aquí al barri també fa fred i vent, però t'asseguro que la Mila i jo gairebé ni ens adonem. Petons, preciós!

    ResponElimina
  4. felicitats , el teu blog m'acosta molt a un dels llocs hon algun dia segur que i donaré de pedals ....
    molta salut per seguir acostan't-nos.

    xavi

    ResponElimina
  5. Ara mateix estic al Delta de l'Ebre i el vent udola pels camins mentre el mar remogut, no sap on mirar...el fred també s'acosta...les tasses de xocolata esperen sobre la taula...bon profit

    ResponElimina
  6. Molt antoniafontià això de l'escafandre... ;)
    Encara recordo el fred que vaig passar en un Central Park absolutament nevat... i justament pensant que allí hi havia caminat calçat amb unes avarques i en bermudes!

    ResponElimina
  7. i un Cacaolat calent amb un rajoli de rom no aniria gens malament...dic jo.
    Salut

    ResponElimina
  8. Des de les eleccions dels EUA, i des que vaig descobrir que vas guanyar un premi dels blogs en català, el segueixo cada dia. M'agrada molt el blog, els escrits, les fotografies, tot el seguiment de les eleccions. A més, m'estan venint unes ganes bojes de venir als EUA, i ens especial a NY.

    Bona feina, i espero que facis molts més posts com els últims. Estan molt bé.

    Salut des de Montblanc, Tarragona!

    ResponElimina
  9. QUI MENJA SOPES
    SE LES PENSA TOTES

    Els arrossos del Delta de l´Ebre, boníssims.
    En planten de moltes classes, bomba, carneroli, marisma etc.
    Imma

    ResponElimina
  10. rita,
    Primera visita… espero que t'agradi la ciutat. I si et serveix de consol, desembre no és el mes més fred a Nova York,

    Jesús M. Tibau,
    I en un lloc com NY que són acusats, ens fan assaborir encara més l'estació que vindrà.

    Amparo,
    Molts petons :)

    Xavi,
    Moltes gràcies.
    Nova York no és, però, encara la ciutat del món més practicable en bicicleta.

    Trina,
    Quina enveja!

    Joan,
    Potser sí que ho és, però també t'he de dir que aquí són ben necessaris els escafandres quan ve el fred :)

    Kostas,
    Me l'apunto aquest. Tot i que serà difícil trobar Cacaolat aquí.

    Josep,
    Moltes gràcies! I m'agrada saber que a través d'un bloc com aquest puguis descobrir una mica NY i que et desperti les ganes de visitar la ciutat. Salut!

    Imma,
    Sopes, arrossos… m'està entrant gana ;)

    ResponElimina