Black Friday, 2

Sóc l'únic ocupant d'un Tram que a quarts de dues de la matinada sobrevola les aigües fosques de l'East River. Des d'aquí dalt no se sent ni una ànima; ni tan sols el xerric dels cables que sostenen el telefèric. Als meus peus, Manhattan dorm o acaba el dia; molts apartaments ja són a les fosques, d'altres emanen llampecs catòdics o, més concretament, llampecs de plasma. El Tram passa a fregar d'alguns gratacels; molts apartaments no tenen cortines i pots veure-hi bocins de vida quotidiana com en una versió novaiorquesa de 13 Rue del Percebe. L'East River resta immòbil; el riu que no és riu (perquè és mar) a aquestes hores no puja ni baixa: ja ho sé que no té cap base científica, però una concessió poètica em porta a pensar que una marea es contraresta amb l'altra, o dos corrents (o vés a saber què). L'FDR és gairebé deserta a aquestes hores; a York Avenue, ni una ànima; i a First, quatre cotxes que pugen en direcció uptown i que semblen de joguina tan petits i tan avall. Second Avenue és un riu de taxis grocs que fan cap a la ciutat baixa per a cercar passatge. Aquí, el Tram minora la marxa; som més a prop de terra. Catacrec, i ja hem arribat a destí. El conductor s'acomiada amb un sonor “Have a good night!” i jo li dono les gràcies per haver-me fet de xofer particular en aquesta travessa nocturna sobrevolant les aigües glaçades del riu de l'est.