divendres, 14 de novembre de 2008

L'elecció de President (fragments)

Aquesta llarga campanya electoral de gairebé dos anys s'ha acabat i Barack Obama ja és el president electe dels Estats Units. L'altre dia, aquí, i a través d'un comentari, em demanaven què en deia La Llumanera de Nova York de les eleccions americanes al segle XIX.

He recollit quatre cites d'un article que va aparèixer al periòdic al setembre de 1880 i que fa uns mesos vaig publicar a la secció Divendres de Llumanera. L'article original el podeu llegir sencer, en tres parts, si cliqueu aquí, aquí i aquí.

La Llumenera (2)
Vol. VI / Nova York / Novembre de 1880 / Núm. 67

L'elecció de President
als Estats Units

«les passions durant quatre anys contingudes o adormides esclaten, i la política de tot s'apodera, tot ho domina.»

«[los periòdics es fiquen] en la vida privada dels homes públics per a treure los draps bruts al sol, i si no troben res que pugui servir lo seu fi, ho inventen»

«A banda de tot això, l'interès de la campanya es manté viu constantment per mitjà de grans cartells en tots los llocs imaginables, circulars, anuncis i uns grans estendards que es pengen d'un costat a l'altre dels carrers, i que són com unes xarxes en les quals estan sobreposats los retrats i noms dels candidats.»

«la indústria treu partit d'eixa excitació política, fabricant tota mena d'articles, ja sien amb los retrats dels candidats, com medallons, cintes, mocadors; ja sia sols donant-li los noms d'aquells com «Barret Hancock» i «Corbata Garfield», que són los candidats democràtic i republicà respectivament.»

«En los carrers, en les fondes, en los trens i tramvies, en les oficines públiques i dels comerciants no se sent res més que discussions sobre les probabilitats en favor de Hancock o de Garfield. Tant los homes com les dones, tant los xicots com los vells, tant los obrers com los rics, tant los blancs com los negres i los xinesos, discuteixen i defensen les seves opinions amb calor.»

«Lo dimarts dos de novembre és lo punt culminant de tota aquesta excitació, puix és lo dia en què es resoldrà qui ha de ser President, si Hancock o Garfield. Eix és dia de gran festa. Des de bon matí es veuen als carrers unes barraques de fusta cobertes de grans cartells, i que és on es donen a quants les vulguin, les paperetes amb les candidatures impreses i llestes per a tirar-les a les urnes.»

«Lo acte de dipositar lo vot és ben senzill, concretant-se lo votant a donar lo seu nom al tribunal, el qual mira si està matriculat, i en cas afirmatiu, diposita aquell la seva candidatura en l'urna respectiva.»

«Quan arriba la nit tota la gent aflueix als moltíssims locals que hi ha preparats per a rebre les noves sobre lo resultat de les eleccions en tot lo país, i publicar-les per mitjà de grans cartells. La plaça de Madison especialment, des de la posta de sol es comença a omplir, i és que sobre lo terrat d'una casa hi ha un gran quadre blanc en el qual, per mitjà d'una poderosa llanterna màgica, es publiquen eixes noves a mesura que per telègraf es reben, entre los aplaudiments i los visques de l'apinyada multitud.»

6 comentaris:

  1. 1880-2008 Tampoc ha canviat massa res. A exepció de la llanterna màgica.

    ResponSuprimeix
  2. Del 'post' d'avui, el que més m'ha agradat és el
    "cliqueu aquí, aquí i aquí".

    ResponSuprimeix
  3. Diu: Lo acte de dipositar lo vot és ben senzill.

    Al cronista li havia de semblar una raresa això de votar perquè per aquests rodals encara faltaven un bon grapat d'anys perquè arribessin aquestes novetats i amb adaptacions per millorar-ne l'ús com ara el pucherazo.

    ResponSuprimeix
  4. Als US no ha canviat gairebé res del sistema electoral des de l'època de La Llumanera. És ben curiós el que explica Artur Cuyàs en aquest text.

    I sí, votar li devia semblar una raresa, com tantes altres coses que no s'està de comparar amb les de casa; sobretot, quan aconsella als comerciants el que haurien de fer per augmentar les vendes.

    ResponSuprimeix
  5. Quasi el mateix relat que es podria fer ara...interessant

    ResponSuprimeix
  6. "(...)Tant los homes com les dones, tant los xicots com los vells, tant los obrers com los rics, tant los blancs com los negres i los xinesos, discuteixen i defensen les seves opinions amb calor.»"

    Exquisit.

    ResponSuprimeix