Maragall a Nova York, II

«A la nit, al Metro, la xapa metàl·lica que duc a la solapa, de colors llampants amb l'efígie d'Obama, no reclama l'atenció dels passatgers somnolents. El Metro continua sent vell, passablement brut i eficient, amb la versatilitat Local/Express de trens que s'aturen a totes les estacions i trens ràpids. Sembla que vivim la calma que precedeix la tempesta o l'explosió de sentiments fins ara reservats. La gent ni es mira a la cara. Un brètol amb els pantalons bombats i una veu cridanera recorre els vagons tot fent-se notar. Ningú no s'hi fixa. No hi ha revisors, no hi ha polis. Tranquil·litat. Records de tants anys enrere, quan baixàvem des de casa, al West Side del carrer 102, fins al 14, on era la New School. Baixàvem en tren, però no sé on, teníem aparcat un Ford Pinto que ens va servir per creuar de nord a sud [els Estats Units] fins a Nova Orleans i que no sé ben bé on el guardàvem.»

Pasqual Maragall i Mira, Bloc de Notes, Novembre de 2008.