dimecres, 21 de gener de 2009

Americanisme alimentari

Ara que ja ens hem tret de sobre a Bush i que l'onada pro-Obama recorre Europa, deixo aquí unes paraules d'un Josep Pla que disseccionava, amb mala folla i des de Nova York, les relacions dels Estats Units amb Europa i l'antiamericanisme del Vell Continent a mitjans dels anys cinquanta.

«Ja poden estar segurs que quan Cocteau digué que els americans eren unes criatures perquè bevien llet encara no s'havia acabat la guerra; després no ho hauria pas dit. Aquests escriptors, pintors i intel·lectuals del continent europeu són furiosament antiamericans mentre no els tradueixen la novel·leta, o no els compren una tela, o no els inviten —tot pagat— a donar unes conferències. Una part de l'antiamericanisme europeu té un límit alimentari.»

Josep Pla, Weekend (d'estiu) a Nova York

17 comentaris:

  1. Doncs crec que l'encerta plenament. I diria més, el què diu encara és vigent.

    A vegades una "subvenció" provoca conversions que ni la de Sant Pau a les portes de Damasc.

    ResponSuprimeix
  2. Quin embolic que deveu tenir per aquí, amb tota la ciutat plena de catalans inaugurant coses... ;)

    ResponSuprimeix
  3. Doncs sí, com diu en joan, penso que plenament vigent. Si més no, fins ara, quedava bé ser antiamericà, però triomfar als EEUU és el més del més.

    ResponSuprimeix
  4. Potser sí que pot ser certa en alguns casos concrets, però no deixa de ser una generalització estereotípica i tòpica d'unes determinates actituds europees vers els americans; que sovint parteixen de la realitat, però que en altres casos són fruit d'una manca absoluta de coneixement.

    ResponSuprimeix
  5. Quan vaig llegir el Weekend, de Pla, em vaig empipar força, en més d'un moment. Com quan vaig llegir El quadern gris. Pla sempre m'ha semblat un prosista vulgaret, amb una col·lecció d'adjectius ben previsible i amb recursos fàcils per "espantar" el lector habitual. Pel que fa al Weekend, Pla va tenir una barra immensa: va creure que, en tres o quatre dies, podia aplegar informació per descriure el món americà i, és clar, li'n va sortir la caricatura. Una caricatura racista i sagnant quan, passant en taxi per Harlem, parla de la població negra. Una vergonya. És clar que no li van donar el Premi d'Honor...

    ResponSuprimeix
  6. Els 'Homenots' es poden salvar, això sí.

    ResponSuprimeix
  7. I jetuva ha obert la polèmica i el debat...
    ;-)

    ResponSuprimeix
  8. dir-li a El Quadern Gris "col·lecció d'adjectius ben previsible"... és una mica exagerat.

    de fet aquesta antiamericanisme s'esta traduint en una mena d'enveja internacional, almenys fins que la bombolla Obama exploti.

    ResponSuprimeix
  9. A la URV (Universitat Rovira i Virgili) i ja des dels temps en què era Universitat de Barcelona (i el sempre enyorat i estimat Jaume Vidal Alcover determinava la política literària del Departament de Filologia Catalana), Pla no se l'ha treballat ni poc ni gaire. Les raons d'aquest oblit volgut es barregen entre les que apunta jetuva i aquelles que assenyalen Pla com un conservador, com un home de dretes, com un espia de Franco, etc. Jo, que no estic d'acord ni amb els companys de la URV ni amb jetuva, defenso Pla en la mesura que té una visió del món (que ara no analitzaré) sovint clarament del pagès d'aquest país, del pagès que hi havia, per exemple, a la Masó fa uns quants anys i que basava la seva cultura (no tan sols l'agrícola) en un món intel·lectualment forjat durant segles i que li havia donat una visió del món peculiar, incompatible amb el món urbà i amb el món d'ara. En qualsevol cas, hi estiguem més o menys d'acord amb aquella gent, el que és clar és que a) era una visió que identificava els pagesos catalans de la resta de pagesos del món i b) era una visió que en bona part ha desaparegut perquè n'han desaparegut els hòmens i les dones que la mantenien viva. Els temps canvien, esclar, però alguns (que encara vivim en poblets que no coneix ni Déu) tenim nostàlgia d'un temps que hem viscut mínimament (jo encara he anat amb carro al tros i us asseguro que des de dalt d'un carro tot es veu molt diferent de com es veu anant a 120 per una autopista, i ara no entraré a discutir si és millor o pitjor) i que tenim més que clar que no tornarà. Retrobar, doncs, encara que sigui mínimament, aquell món (que difícilment pot dir res a moltes generacions d'ara que no sabrien distingir un garrofer d'una alzina) en algunes de les pàgines de Pla és un plaer que mentre visqui no m'estalviaré de tenir encara que els adjectius no s'ajustin als gustos de qui sigui. Una abraçada des la Masó.

    ResponSuprimeix
  10. Crec que la relació entre Europa i els Estats Units és com una història d'amor plena d'admiracions i d'enveges mútues.

    Però tot plegat enriqueix intel·lectualment ambdues bandes de l'Atlàntic.

    Suposo que si jetuva es llegís "Israel 1957" li passaria el mateix.

    Pla és Pla.

    ResponSuprimeix
  11. A mi m'agrada moltíssim la prosa sòbria i contundent de Pla. I trobo absolutament ben escollida la seva col·lecció d'adjectius allà on decideix col·locar-los.
    Respecte a l'antiamericanisme europeu, encara en vaig escoltar una mostra al menjador de la feina justament ahir. Alguns companys deien que els americans s'agraden massa i que no coneixen altres realitats a part de la seva. Crec que aquesta cançó s'aplica perfectament a un munt de països europeus.

    ResponSuprimeix
  12. ...has estat tu, Miquel, qui ha dit que Jetuva havia oberta la polèmica.
    M'és del tot curiós llegir un text on se'm diu que Pla és "un prosista vulgaret". És del tot cert que cada dia se n'aprèn una de nova (i no seré jo qui defensi aferrissadament a en Pla-ciutadà, a en Pla-home-clau-d'un-temps-de-la-història-de-Catalunya). Veig que Violette ve a posar una mica de seny a la polèmica, o com a mínim a incidir en la possibilitat de fer -a qui pertoqui i vulgui- una pregunta: ¿en el temps-Pla, en el temps que al Pla escriptor li toca viure: qui era el ben prosista?

    (de l'antiamericanisme ja en parlarem un altra dia... quan la histèria anti-israelí s'hagi alleugerit una mica)

    ResponSuprimeix
  13. Bon dia i bon hora,
    a totes dues bandes de l´Atlàntic.
    Pel que fa a Josep Pla, ara que fa 90 anys va escriure El quadern gris, m´encanta rebre a l´e-mail el que va escriure cada dia, aquelles descripcions tan acurades i contudents...
    Un gran mestre de la llengua catalana.
    Imma

    ResponSuprimeix
  14. Coincideixo amb jetuva que la prosa del Pla de Weekend (d'estiu) a Nova York no és res de l'altre món. I si es tracta de comparar-lo amb un altre prosista de la mateixa època, només cal llegir les memòries de Carles Soldevila (publicades als anys cinquanta, com el Weekend), per veure la gran diferència que hi ha entre un i altre. Des d'aquí, no cal dir que ens decantem per Soldevila.

    ResponSuprimeix
  15. Hola,
    un pot pensar i dir el que vulgui.L´obra literària de Josep Pla és d´una gran qualitat, no cal comparar, cadascú ocupa el seu lloc. Aleshores que es divulgui més l´obra de Carles Soldevila. Tota l´obra completa de qualsevol autor-a té obres més aconseguides que altres.
    La Fundació Josep Pla ja vol dir alguna cosa.
    Bona lectura!!
    Imma

    ResponSuprimeix
  16. Som un país petit i de memòria força oblidadissa, que s'ha caracteritzat per encimbellar determinades patums i deixar-ne de banda moltes altres. Si de debò les tinguéssim presents, el país i la cultura se'n beneficiarien. És la nostra feina, de les generacions joves, recuperar allò que no ens han ensenyat a l'escola, per molt catalana que fos.
    :)

    ResponSuprimeix