Winter in Manhattan
Nit de lluna nova, cel serè i temperatura de glaç. A recer del fred, colgat sota una pila d'edredons, estirat als peus de la portalada de l'església eslovaca de First Avenue, hi ha algú que dorm a l'esglaó de la intempèrie d'un dia en què el termòmetre mandrós no ha gosat enfilar-se per sobre dels dos negatius. Uns metres més enllà, el rastre d'un cafè vessat a la vorera hi resta petrificat; és el mateix destí nocturn del bassal d'aigua bruta que et dóna la benvinguda al pas de vianants. Dirty On Ice.
M´has fet venir un calfred mentre llegia.
ResponEliminaAmb poques línies i bones paraules m'has fet imaginar perfectament aquesta escena de fred.
ResponEliminaÀlex
Llegint aquest post (i els dos comentaris anteriors) em confirmo en la meva opinió de fa dos dies sobre la prosa de Pla: com a periodista, era força bo i fins i tot va crear una prosa relativament moderna. Però com a glòria de la literatura (amb tota la salsa que se n'ha fet), més aviat poca cosa. I és que la literatura no és res sense el domini treballat i pacient de la matèria primera: la llengua.
ResponEliminaM'agrada això de 'termòmetre mandrós'... Ho diu tot. No calen més paraules.
ResponEliminapetons,