dijous 19 de febrer de 2009

Eufòria

Ben a la vora d'allà on aparquen els carretons de pretzels i els rickshaw que sovintegen els volts de Central Park, hi ha la catedral de vidre de l'empresa de la poma. La cinquena avinguda s'eixampla en una plaça (perspectiva 360°C de nit) on també hi ha un hotel centenari, una botiga de joguines immensa (i famosa), en la qual un Tom Hanks amb cor de nen tocava Heart and Soul amb un piano de peu a la pel·lícula Big, i els estudis d'una de les principals cadenes de televisió del país.

La catedral de vidre pot ser una parada obligada, entre altres coses, si tens el telèfon amb poca bateria i vols recarregar-lo. Amb l'aparell connectat a un equip d'alta fidelitat mentre durava la càrrega, vaig tenir la temptació de fer de DJ una estona i que els passavolants i compradors de la botiga gaudissin d'algunes perles de música popular* que duc al telèfon.

Apple
*Van sonar, i per aquest ordre: La mestressa (Refree), Al mar! (Manel), Un tros de fang (Mishima), Quedar amb tu (Abús), L'home i l'elefant (Roger Mas), La reina del meu cor (Marc Parrot), Love Song (Antònia Font), Quan tot sigui millor (La Brigada), Som tots uns desgraciats (Estanislau Verdet) i, evidentment, Eufòria (el nou single de Mazoni).

Des de Nova York a les 10:00 PM

Etiqueta: ,

Share/Save/Bookmark

16 comentaris:

  1. I jo que em quedo impressionat cada cop que entro a l'Apple Store de Michigan Ave de Chicago... ara veig que és de 2a divisió comparat al de NYC.
    ResponElimina
  2. Ho recordo exactament com ho descrius... La jugueteria, l'hotel, l'entrada al Central Park, la Catedral de vide, tot...
    Bon capde!
    ResponElimina
  3. l'edifici de la poma a la gran poma de NY
    ResponElimina
  4. DJ Miq, obre 24h aquesta botiga? Em moro d'enveja...
    ResponElimina
  5. Què gran l'últim d'en Jaume Pla Mazoni!
    ResponElimina
  6. Ha ha! Els deuries deixar a tots al·lucinats amb la teva selecció.
    ResponElimina
  7. Que gran!!!!

    A mi em va impressionar la de gent que anava allà a consultar el correu o a fer feinetes, com si d'una biblioteca pública es tractés.

    No em puc imaginar com ens hauríem posat si arriba a sonar aquesta música mentre hi érem.

    Salut!
    ResponElimina
  8. Martí,
    aquí n'hi ha tres. La primera que van obrir és la de SoHo i aquests de la cinquena avinguda és la segona i la més gran de la ciutat.

    Rita,
    Bon cap de setmana!

    Jesús M. Tibau,
    ;)

    Rubèn,
    Sí. Obre les 24 hores i 365 dies l'any. Tota una temptació; i ben a prop de casa.

    Uri,
    Sí que ho és, sí!

    SM,
    Anaven per feina, carregats d'iPods i tota altra mena de gadgets i no van prestar massa atenció al que sonava combinat amb quatre o cinc altres sons provinents dels altaveus de la vora.

    Albert,
    Sí que ho fa la gent: hi van a aprofitar-hi el punt wi-fi gratuït.
    Hauré de tornar a fer la prova en temporada alta, quan és fàcil coincidir-hi amb diversos grups de turistes catalans :)
    ResponElimina
  9. Si senyor! DJ MIQ
    Un gran selecció musical.

    Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la música al món, s'agenollaran davant la música catalana i aleshores serà quan els qui hagin sentit sonar la música de DJ MIQ, es posaran a plorar d'alegria, i els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador.

    A veure si amb la teva sessió DJ has portat la veritat musical al món i encara no saps que ets un deixeble de Francesc Pujols!

    Bon cap de setmana!!!!! de fred?
    ResponElimina
  10. Miq a l'accés 14
    ResponElimina
  11. Intransigent,

    Sonaves molt franscescpujolsiana… i quan he llegit la darrera frase, m'ho has confirmat! Hi estic completament d'acord :) Tot i que, també he de dir que aquesta fornada de música del país veuen d'estructures musicals força anglosaxones (en alguns casos) i allunyades d'esquemes més pròpis del rock peninsular dels 80 i primeria dels 90. Això sí, passades per un sedàs (també en alguns casos) tradicional del país: cosa que, d'altra banda, fa tothom a tot arreu del món amb les seves tradicions musicals. Sinó, vegeu la música popular moderna brasilera, nord-americana, africana, asiàtica…
    ResponElimina
  12. DJ Miq accepta peticions? Per la propera vegada em demano "Naufragis" o "Desset" de Marcel Cranc, es Dominique A mallorquí.
    ResponElimina
  13. Evidentment que accepta peticions.
    De Marcel Cranc n'havia sentit el nom, però encara no he escoltat res de la seva música. Si la referència és Dominique A (que també sona en algunes cançons dels Mishima), segur que m'agradarà!
    ResponElimina
  14. Ei!! Jo també ho he recordat tal com ho descrius! I si, molta gent, i nosaltres també vam aprofitar per carregar els gadgets. Sorprenent. (Pero aquí els ipods eren uns dòlars més cars que a altres botigues de la ciutat)
    ResponElimina
  15. Doncs de Marcel Cranc et recomano el seu segon disc "Ara", que va sortir l'any passat.

    No sé si ja saps que, a l'abril, el Dominique Ané treu el nou disc "La musique". Ja l'espero... amb ànsia.
    ResponElimina
  16. Sí, me n'he assabentat. Encara m'he de posar al dia amb el disc anterior; em vaig quedar amb “L'horizon”.
    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)