dissabte, 28 de febrer del 2009

I'm in a Rothkovic paint

Al MoMA, tot just fa una setmana, vaig quedar sorprès que els guardes d'una exposició temporal no els diguessin res als visitants que fotografiaven els quadres. Almenys aquí a Nova York, només pots fer fotografies quan les obres formen part de la col·lecció permanent del museu; i els quadres que contemplàvem no eren de Rotkho, Picasso, Warhol o Miró, sinó més aviat obres d'autors contemporanis, la majoria dels quals encara vius. Finalment, vaig resoldre el misteri quan vaig decidir llegir de què anava l'exposició i em vaig adonar que era un compendi de les últimes adquisicions del MoMA.

Darrerament no acabo d'entendre la fal·lera documentalista que ens ha picat a tots quan visitem un museu i, càmera digital en mà, pretenem capturar-hi imatges dels quadres en una mena de catàleg de butxaca del que hem vist. És la ruïna dels venedors de postals. Tot i això, jo prefereixo fotografiar la reacció de la gent davant dels quadres.

Avinyó

En fa 1: Improv Everywhere
En fa 2: Laetoli

17 comentaris:

  1. Que bo el títol del post! Jeje
    Quina morra viure a tocar del MOMA... Visca les fotos de museu amb gent pel mig!

    ResponElimina
  2. Rothkovic o Rothkowitz? Mmm... l'ortografia eslava em desconcerta.

    ResponElimina
  3. El més curiós és veure gent que es fa fotos al costat del quadre... com si una obra d'art fos un monument o... fos seva¿?

    També s'ha de dir que no tot surt en els catàlegs. Ara m'has fet recordar d'uns Leonidov que hi han perduts per un dels passos perduts del Pompidou però que no he trobat reproduïts enlloc. Així que en aquest cas agafar la digital i fer una foto és més que justificat, no?

    ResponElimina
  4. Jo trobo totes les fotos justificades si més tard, en mirar-les, ens fan reviure alguna cosa.
    Vaig fer fotos de les obres mítiques al MOMA i vaig agraïr que ningú em renyés. En canvi en vaig fer d'amagat al Metropolitan, d'una exposició de vestits d'alta costura dels anys 20-30, i m'alegro molt d'haver-ho fet. No acabo d'entendre aquestes prohibicions. Si les postals m'agraden, les compro igualment, el que sí que no faig és imprimir les meves fotos...

    ResponElimina
  5. Ahir vaig ser al MNAC i hi havia molta gent fent fotoso també i curiosament també m'ho vaig demanar... Faig moltes fotos sempre, però mai n'he fet a cap museu ni expo.

    ResponElimina
  6. Holaaaaa!!!!
    Fa temps que no em passava pel teu blog!
    Petons de de Barcelona,

    Neus

    ResponElimina
  7. Vols dir que no hi ha fal•lera per fotografiar-ho tot?. I si pot ser macabre, millor.
    L’altre dia, mentre intentàvem revertir els efectes d’una aturada cardiorespiratòria, al carrer, la gent fent fotografies i gravant amb el seu telèfon mòbil... Tot plegat patètic.

    ResponElimina
  8. ja veig que la sílvie marca tendència!!
    estic d'acord amb l'absurditat de la falera fotogràfica del visitant de museus... és com voler baixar música tenint l'spotify :)

    ResponElimina
  9. Quan jo vaig estar al Moma, si hagués volgut fer fotos no m'hagués quedat més remei que fotografiar el comportament de la gent també, doncs els quadres estaven plens de gilipo... que es feian la foto de record posant-se jusat al davant del quadre.

    ResponElimina
  10. Així no sóc l'únic que he vist aquesta estúpida tendència de posar davant d'un quadre com si fos un trofeu de caça.

    ResponElimina
  11. sívie,
    Parlava del MoMA i sé que és una de les teves debilitats. El títol, doncs, anava rodat.

    joan,
    Rothkowitz, perquè l'artista era d'origen letó: Però el títol de l'apunt és una picada d'ull al bloc del mateix nom. M'apunto els Leonidov del Pompidou per a la propera visita a Paris.

    Violette,
    Sí, a mi no em molesta que la gent documenti i faci fotos al museus. Que cadascú faci el que vulgui: sempre que no siguin amb flaix i que no malmetin l'obra. Em sembla curiós, simplement. I que consti que és una reflexió general perquè jo també m'hi compto entre els fotògrafs de quadres.

    Rita,
    Ho confesso: jo sí que n'he fetes.

    Neus,
    Hola! Molta sort amb l'escriptura ;)

    Josep Lluís,
    Fa dies Monegal en parlava al seu programa de televisió. Jo crec que una cosa és l'eina i l'altra el poc enteniment de qui en comptes d'anar a auxiliar un accidentat, es queda palplantat fotografiant-ho amb el mòbil. Això darrer és indecent i em sembla que està tipificat al codi penal.

    Albert,
    Què és l'Spotify? Jo encara sóc dels romàntics que va a les botigues de discos. Pel que fa a la fal·lera, jo tampoc l'entenc, però hi sucumbeixo com qualsevol altre.

    Jaume,
    Hahaha. Això sí que no ho he fet mai (el “jo vaig ser-hi”)… però d'aquí a qualificar a la gent que ho fa de g… :)

    Joan,
    Si fos un trofeu… en el podríem endur a casa, oi?

    ResponElimina
  12. Miq , la majoria de la gent que vaig veure fent el numeret de la foto davant del quadre es posaven al davant i un cop feta la foto marxaven sense ni girar-se a mirar-lo. Que si, que si: uns perfectes gili... :-))

    ResponElimina
  13. Jaume,
    Així doncs, accepto el qualificatiu ;-)

    ResponElimina
  14. I posar-lo al damunt de la llar de foc, no? ; )

    ResponElimina
  15. Doncs a mi m'encanta fer fotos als museus, em sembla que és de les coses que més m'agraden. És qüestió de mitomania estúpida, suposo, ja que no em puc endur el quadre a casa...

    Rothkovic està molt mal escrit. Ja ho sé!
    ;-)

    ResponElimina