dimecres, 25 de març de 2009

El nano dels cartells

Poster Boy

Va començar a manipular els cartells publicitaris de les andanes del metro en el trajecte de casa seva, a Brooklyn, fins a Manhattan, amb un cúter i la imaginació com a úniques eines per crear composicions que subvertien els missatges originals dels anuncis.

Poster Boy, que s'amaga rere aquest àlies per mantenir l'anonimat, és un artista de carrer i el seu art té un component social ben clar: la recuperació de l'espai públic sobreexplotat per la publicitat. Les accions artístiques de Poster Boy són una resposta als centenars d'impactes visuals publicitaris que rebem cada dia, que omplen les parets de les ciutats, i dels quals no ens podem desempallegar simplement canviant de canal. Poster Boy aprofita les característiques dels anuncis del metro de Nova York, que són impresos en un paper auto-adhesiu que es pot tornar a enganxar després d'haver estat retallat, per crear collages i jocs de paraules absolutament genials, i que podeu veure recollits al Flickr Poster Boy NYC.

Al vídeo que trobareu a continuació s'hi mostra una de les accions de Poster Boy; la música de fons és del músic barceloní Pablo Díaz-Reixa, àlies El Guincho.



La popularitat de Poster Boy en l'underground de Nova York ha fet que, des de començaments d'any, n'hagin brollat imitadors que n'han estès la pràctica i l'han convertida en un moviment que fa anar de corcoll les autoritats i els anunciants (probablement la foto que acompanya aquest apunt correspon a un d'aquests deixebles).

Per la fulla esmolada de Poster Boy hi han passat fins i tot alguns dels cartells de l'exposició de propaganda del MoMA a l'estació d'Atlantic Ave/Pacific St, de la qual parlava dies enrere.

7 comentaris:

  1. Fa femps deia al NY Times que l'havien agafat... no se si era cert, hi han muntó de videos del poster boy al youtube molt bons...
    A mi m'agrada lídea, hi han alguns molt bons, altres no tant, pero ningú no es perfecte tot el temps!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Diuen que no l'era. Que el van enganxar en una galeria d'art, i sembla que no hi ha proves massa concloents per inculpar-lo, tot i que la vista per al judici és a l'abril. Això és el que en sé a través de la premsa.

    Ara, si la cosa agafa dimensions de moviment... serà difícil parar-ho i més a determinades hores i en andanes força desertes. Com moltes altres expressions artístiques que han nascut en aquesta ciutat, té un component de risc.

    Crec que a São Paulo van aconseguir el control de l'excés de publicitat en espais públics. A Nova York (o als Estats Units en general) serà difícil; però altres coses que semblaven impossibles han acabat succeint.

    ResponSuprimeix
  3. Recorda molt l'aparició dels primers graffiteros. I mira com va acabar. El risc serà un estimul, segur. Molt bo aquest apunt. Gràcies per l' informació.

    ResponSuprimeix
  4. A mi m'agrada vore les coses que la imaginació, una cúter i la rapiseda mental et permeten fer amb les eines que trobes al carrer... modificant per a crear

    ResponSuprimeix