how to choose from 98 teas

Tres dies d'estiu, i demà que arriba la primavera. Divendres sèiem en cadires d'incomoditat plegable en un espai aloftat, industrial d'obra vista; un espai espaiós, amb un centenar d'ànimes expectants per veure la sessió d'aquest great-great-great-grandnephew d'Herman Melville (vet-ho aquí el sobrenom de Moby). Una altra tarda d'estiu, sèiem en cadires de fusta i metall a la teteria que el músic novaiorquès va obrir al 2002, conjuntament amb la seva parella d'aleshores i ara exnòvia, Kelly Tisdale, al Lower East Side. És al 90 de Rivington Street i es diu TeaNY, pronunciat tea-enn-why (o teany, pronunciat tee-nee). Un racó agradable, tot vegetarià i pintat de color blanc-catxalot; que per un semi-soterrani del Lower East Side ja està bé, perquè fa sensació d'obert i de més espaiós —gairebé diria que d'oceànic. Aquella tarda, embarrancats allà durant hores i hores, ens van sorprendre des de dues taules veïnes, en dos moments diferents de la tarda, una noia romanesa i una russa; l'una viatjava l'endemà a Barcelona per plaer, l'altra vivia a cavall de Nova York i de Barcelona i estudiava cinema; i les dues van identificar a la primera aquella llengua estranya en què parlàvem.